REFLEXIONS
En Joaquim mirava per la finestra de la seva
habitació. Ell mirava sense sentir la mirada perduda, ni tan sols podia
veure el seu luxós cotxe, que estava aparcat en el gran pati enjardinat. Ja
feia temps que s’havia adonat, que amb tots els dies de la vida que havia
dedicat a treballar per col·leccionar una quantitat d’objectes i diners, l’únic
que havia aconseguit era que tot això li arrabassés la seva família.
Per això se sentia sol i enyorava tot allò que
havia perdut, i treia importància a totes aquelles coses materials per les
quals no prestava atenció. S’havia quedat sol sense la seva muller, fill i
altres familiars per la seva ambició, i veia que la seva vida cada dia tenia
molt menys sentit.
Laura Martín Núñez 4tC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per fer una aportació.