Projecció internacional de la llengua catalana

Segons Ethnologue, un banc de dades de les llengües del món, el català és la setanta-cinquena llengua en nombre de parlants, però avança moltes posicions en la classificació de la UNESCO de llengües més traduïdes: la vint-i-tresena.

Més encara: durant el període 1981-2005 s'han fet 6.830 traduccions del català, dues vegades més que no pas del grec modern, que té un nombre de parlants similar (12 milions, per 11,5 del català). I tot això, sense comptar el gran ressò aconseguit el 2007, en ocasió de la Fira de Llibre de Frankfurt, que va tenir la cultura catalana de convidada.

Aquestes són algunes de les dades que apareixen a l'exposició 'Ficcions enfora! La literatura catalana exporta relats: 101 veus que conten històries', que vol fer notar el gran moment de la literatura catalana a tot el món.

L'exposició és organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes, en col·laboració amb l'Institut Ramon Llull, i es podrà veure al Palau Moja (a tocar de la Rambla) de Barcelona fins el 13 de juny.

S'hi presenten un centenar de llibres, un per autor, per més que hi hagi autors que tenen molta obra traduïda. L'espai té l'aparença d'un magatzem, amb capses de llibres apilades, i incorpora cobertes de traduccions, fotografies, vídeos d'adaptacions cinematogràfiques...

Una bona reflexió!

José de Sousa Saramago (Azinhaga, Portugal, 16 de novembre de 1922 - Lanzarote, 18 de juny de 2010)^[1] fou un escriptor portuguès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1998.^[1]

Les seves obres destaquen per la denúncia dels mals de la societat actual, portant a l'extrem algun dels casos per analitzar què passaria i posar-lo de relleu. Sempre hi ha algun protagonista que s'oposa a deixar-se anar, és l'arquetip de l'heroi. Pel que fa a l'estil, usa frases llargues, amb un estil de puntuació propi. El 1944 inicià l'escriptura de la seva primera novel·la, Terra do pecado ("Terra del pecat", 1947), que no va tenir gens d'èxit. La seva segona novel·la Claraboia no pogué ni tan sols publicar-la. Aquest fet provocà que abandonés la literatura durant vint anys.

«	Senzillament no tenia res a dir i quan no es té res a dir el millor és callar.	»

La seva primera gran novel·la fou Levantado do chao (1980), un retrat fresc i vívid de les condicions de vida dels treballadors de la població de Lavre, situada a la regió d'Alentejo. Amb aquest llibre Saramago aconseguí trobar la seva veu pròpia, amb l'estil gairebé poètic que el caracteritza.

La novel·la O Evangelho Segundo Jesus Cristo ("L'Evangeli segons Jesucrist", 1991) el catapulta a la fama a causa d'una polèmica sense precedents a Portugal (que es considera una república laica), quan el govern veta la seva presentació al Premi Literari Europeu d'aquell any, al·legant que "ofèn als catòlics". Com a acte de protesta Saramago abandona Portugal i s'instal·la a l'illa de Lanzarote (Illes Canàries). El 1995 publica Ensaio sobre a cegueira ("Assaig sobre la ceguesa") i el 1998 és guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per una obra que amb paràboles sustentades per la seva imaginació, compassió i ironia ens permet contínuament observar una nova realitat il·lusòria, esdevenint el primer autor en llengua portuguesa en rebre aquesta distinció.