dimarts, 27 de març del 2018

Calendari 3r trimestre













Exàmens:

dimarts, 17 abril: 1r parcial
dimarts, 22 de maig: novel·la
dimarts, 29 de maig: 2n parcial


Dictat preparat n. 6: dimarts 24 abril
2a expressió escrita: dimarts, 10 d'abril

Debats: 30 maig

dijous, 8 de març del 2018

Feina per Setmana Santa



Llegiu el text de la pàgina 174-175 i feu les activitats 1, 2, 3, 4, 5 , 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 i 14. És a dir de l'1 al 14 tret del 6.






divendres, 2 de març del 2018

Trenquem el silenci davant el bullying: què podem fer?














El Grup d'Investigació Gestió de Conflictes d'ESADE, el Col·legi de Notaris de Catalunya i el Departament d'Ensenyament presenten la 5a Edició del Premi DIALOGA, destinat als centres educatius i als alumnes de 1r de batxillerat i 4t d'ESO amb el tema: Trenquem el silenci davant el bullying: què podem fer? 

Els alumnes poden respondre aquesta pregunta amb un assaig curt (individual) o amb un video breu (individual o en grup).
El període d'inscripció finalitza el proper 31 de març.
Una bona oportunitat per sensibilitzar l'alumnat sobre la necessitat de mantenir relacions positives en els centres i implicar-s'hi davant l'assetjament.
Per a més informació:

dijous, 1 de març del 2018

150 ANYS DE POMPEU FABRA


Feu el següent test proposat pel diari Ara. Us servirà per conèixer qui va ser Pompeu Fabra al mateix temps que us ajudarà a valorar el vostre nivell de català.

Biografia


Pompeu Fabra i Poch va néixer a la vila de Gràcia el 1868. Des de molt jove va expressar el seu interès per la lingüística, tot i que seguirà estudis d'enginyer industrial. Cap a la dècada de 1890 el trobem vinculat a L'Avenç, i és sota aquest segell que publica les seves primeres propostes en el camp de la gramàtica: Ensayo de gramática del catalán moderno (1891) i Contribució a la gramàtica de la llengua catalana (1898). 

Fabra, amb l'ajuda dels seus amics de L'Avenç –sobretot Jaume Massó i Joaquim Casas–, va tenir un paper cabdal en la campanya d'aquesta publicació per a dur a terme una reforma ortogràfica, amb la qual es posaven les bases del català modern.

Poc després de veure la llum el Sil·labari català i el Tractat d'ortografia catalana, tots dos del 1904, Fabra tindrà un èxit notable amb la comunicació presentada al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Corria l'any 1906 i el gramàtic ocupava una càtedra com a enginyer químic a Bilbao; però aquesta circumstància no li va fer oblidar la seva gran passió. Durant el temps que va passar al País Basc continua l'estudi de la llengua a través dels romanistes i, fruit d'aquesta estada, publicarà el 1912 la seva fonamental Gramática de la lengua catalana, que tindrà una nova versió el 1918: Gramàtica catalana.

Les seves traduccions d'Ibsen i Maeterlinck, publicades a L'Avenç van contribuir al propòsit d'una reforma que a poc a poc anava consolidant-se. L'Institut d’Estudis Catalans adopta la gramàtica de Fabra com a oficial i promou l'edició d’una versió escolar. Així neix el Curs mitjà de gramàtica catalana (1918), un bon exemple de la preocupació de l'Institut i dels impulsors de la reforma per l'escola i l'ensenyament de la llengua. La lògica de l'ordre fabrià pren cos també entre els escriptors, que segueixen amb fruïció els articles del gramàtic a El Poble Català i celebra més tard la seva publicació en un volum: El català literari (1932).

Durant la dècada dels trenta, Fabra dóna a conèixer el Diccionari general de la llengua catalana (1932), autèntic pilar de la llengua, segons la seva concepció. Pompeu Fabra es va exiliar l'any 1939, però el seu esforç per a dotar el català d'una eina útil i moderna no va cessar. A Prada de Conflent treballa en la seva pòstuma Gramàtica catalana, que veurà la llum el 1956 gràcies a l'acurada edició del seu deixeble Joan Coromines.

Pompeu Fabra va morir a Prada, després de rebre nombrosos homenatges a l'exili, el 1948.

Entre els anys 2005 i 2013 s'ha publicat tota l'obra de Pompeu Fabra, un total de deu mil pàgines que constitueixen els nou volums de les Obres completes, sota la direcció de Jordi Mir i Joan Solà, amb la col·laboració de trenta especialistes.