dilluns, 10 de juny de 2019

Recuperació de català

L'examen constarà de les preguntes següents:


  1. Categories lèxiques: determinants, noms, adjectius, verbs, pronoms...
  2. Temps verbals
  3. Una comprensió lectora
  4. Omplir una instància
  5. Literatura per a 4t A: Tirant lo Blanc
  6. Literatura per a 4t B/C: Pere Calders, Mercè Rodoreda o Joan Oliver
  7. Oració composta per a 4t B/C

divendres, 17 de maig de 2019

Pere Calders (Barcelona 1912-1994)




Cursà els seus primers estudis a l'Escola Mossèn Cinto. Als catorze anys escriu El primer arlequí. Seguirà els estudis a l'Escola de Llotja. 

L'any 1938 s'allista com a voluntari a l'exèrcit republicà i marxa al front de Terol, on escriu Unitats de xoc (1938). La derrota comportarà l'exili, primer a França i, després a Mèxic, on treballarà en el món editorial col·laborant diverses revistes "Lletres", "Revista de Catalunya", etc. 

L'any 1962 torna a Barcelona i col·labora a "Tele-estel", "Cavall Fort", "Serra d'Or", "Oriflama", "Canigó", etc... L'any 1978 el grup Dagoll-Dagom estrena Antaviana. L'èxit d'aquest espectacle, basat en els seus contes, propiciarà una gran difusió de l'obra de l'escriptor. L'any 1986 rep el Premi d'Honor de les Lletres catalanes. Entre seves obres destaquem Cròniques de la veritat oculta (1955), Demà, a les tres de la matinada (1959), Ronda naval sota la boira (1966), Invasió subtil i altres contes (1978), Aquí descansa Nevares (1980), Tot s'aprofita(1983), De teves a meves (1985) i Gaeli i l'home Déu (1986), entre d'altres. 

Ha estat traduït a diverses llengües. La seva literatura es caracteritza per una peculiar lògica que governa un món de ficció on el real i el fantàstic es combinen de manera única.

dimarts, 7 de maig de 2019

Entrevista

Activitat d'expressió oral: fer una entrevista

En grups de dos simuleu una entrevista a un personatge famós: poeta, filòsof/a, científic/a, metge/essa...
Pot ser un personatge històric.

Caldrà que el presentador introdueix-hi el personatge entrevistat. S'ha d'explicar perquè és interessant entrevistar-lo.




Resultat d'imatges de el foraster


Exemple d'entrevista radiofònica a Quim Masferrer



S'ha de centrar l'entrevista en algun aspecte concret o tema determinat. Per exemple, podeu fer veure que sou el Paris de la Il·líada d'Homer, príncep troià que va raptar Helena, i l'entrevista es focalitza en el perquè del rapte; o bé que sou Darwin i expliqueu com us vau adonar de la teoria de l'evolució de les espècies;  o bé, que sou Gaudí i expliqueu en què us vau fixar per fer la Pedrera.

Dia d'exposició: 4 de juny

Charles Robert Darwin (12 de febrer de 1809 - 19 d'abril de 1882) fou un naturalista anglès, que va explicar que totes les espècies hanevolucionat al llarg del temps a partir d'avantpassats comuns mitjançant la selecció natural.

EXPRESSIÓ ORAL: EL DEBAT

Comprensió lectora i expressió oral. Intervenció en un debat
  1. Llegiu l'apartat Parlar en públic destinat a l'expressió oral del blog.
  2. Empreu 5 connectors (2 punts).
  3. Escolliu un tema de controvèrsia: eutanàsia, avortament, pena de mort...



Part monologada

Juntament amb tres companys més, participeu en la Lliga de Debat Universitari que cada any organitza la Xarxa Vives d’Universitats. El debat en el qual us toca participar tracta el tema del malbaratament d’aliments.

Per preparar-vos el debat heu consultat diverses fonts i heu recollit diverses dades,  a partir de les quals heu d’exposar el més rellevant de la vostra opinió tant a l’equip que defensa l’opinió contrària com als membres de la comunitat universitària que s’han desplaçat a la Sala de Graus de la Facultat de Dret per observar el debat sobre aquest tema.

Per tant, amb el material que teniu (entre el qual compteu amb una notícia del diari), genereu un discurs en què:

§  Presenteu les dades més rellevants que heu recollit sobre el malbaratament alimentari a Catalunya.
§  Valoreu les dades que ha presentat recentment l’Agència de Residus de Catalunya (podeu referir-vos a casos concrets, exemples).
§  Convenceu el públic present en el debat perquè prengui consciència d’aquesta qüestió.






Interacció

Preguntes de l’examinador/a A que assumeix el rol de periodista assistent a la vostra presentació.

Sóc una professora de la Universitat i m’agradaria fer-vos algunes preguntes, si no hi teniu inconvenient.

  1. Creieu que fer públics els documents en què s’afirma que es llencen tants de quilos de menjar en bon estat pot tenir algun impacte en la quotidianitat de la ciutadania i que, per tant, poden provocar algun canvi d’hàbit?
  2. Penseu que campanyes com “Envàs on vas” són efectives? Produir-les no és també un malbaratament de diners?







Cada català llença 100 quilos de menjar en bon estat a l’any

Mig milió de persones menjarien un any amb els 35 kg d’aliments en bon estat que cada català llença a les escombraries de mitjana a l’any. La situació obliga a fer una profunda reflexió dels sectors implicats per posar límit al malbaratament de recursos. Caldria que la societat prengués consciència i, alhora, iniciar programes que seguissin les recomanacions de la UE, que es marca l’objectiu de reduir a la meitat el menjar desaprofitat el 2025.


Amb aquest propòsit, la plataforma per a l’aprofitament dels aliments ha fet públic el manifest Prou de malbaratar aliments, en què es marquen les línies mestres de l’estratègia per optimitzar la distribució i el bon ús del menjar. El punt de partida és ponderar l’oferta i ajustar-la a la demanda real. «No té sentit produir el que no demana el consumidor», exposa Paco Muñoz Gutiérrez, creador de l’informe, encarregat per l’Agència de Residus de Catalunya.

EL DESTÍ DE L’EXCEDENT / També per a l’excedent, lògic i inevitable, «s’han de trobar fórmules per a la seva vehiculització», com el «proveïment per a beneficència» o més laxitud en els «criteris que la indústria aplica» per acceptar fruites i verdures, exposa Muñoz Gutiérrez. Una tolerància que també han de tenir en compte el distribuïdor i el consumidor final. Un canvi de mentalitat inviable sense una «reforma normativa» i més implicació de les autoritats.

Ajudaria a sensibilitzar el ciutadà local que sabés que per cada quilo d’aliments en un estat raonable del qual es desfà també llença a les escombraries més de tres euros. «Uns 800 milions d’euros, només en cost directe. El pressupost de la Conselleria d’Agricultura», afegeix.

‘MENJAR ON VAS’ / Per alterar els hàbits de les famílies, l’Agència Catalana de Residus preveu realitzar una campanya «de l’estil de l’Envàs on vas». Una sensibilització a la qual ajudaria l’exclusió de la data de consum recomanat per mantenir només la de caducitat. «En un moment determinat poden alterar-se les propietats organolèptiques (gust, olor, textura), però segueix sent un producte saludable i amb els seus nutrients essencials», argumenta.
A més de l’estalvi per a les famílies, la mesura tindria avantatges en justícia social. També s’apreciaria en l’impacte ambiental, amb una millor distribució dels recursos naturals. Segons recorda la plataforma: aquells 35 quilos que llença cada català a la brossa precipitadament representen un 20% de la producció de les terres cultivades a Catalunya.

Font: El Periódico de Catalunya (21 de febrer de 2014)

dilluns, 6 de maig de 2019

Feina per al dia 10 de maig

Divendres 10 de maig no hi seré perquè som al concurs de lectura en veu alta

Feina:


  1. Llegir poema pàg. 188
  2. Feu exercicis 1, 2 i 3 de la pàgina 189
  3. Llegir novel·la
  4. Fer lèxic de la novel·la.
  5. Preparar Expresió oral: entrevista o debat.

divendres, 5 d’abril de 2019

Un altre poema per a la cistella de punts



La Fageda d'en Jordà, una de les 28 reserves naturals del Parc Natural, creix sobre una colada de lava del volcà Croscat que s'estén pels municipis de Santa Pau, Olot i les Preses.
Bosc de faigs (Fagus sylvatica) excepcional perquè ha crescut sobre la colada de lava del volcà del Croscat, en un lloc pla amb turons suaus (tossols). 
Font d'inspiració d'artistes, com Joan Maragall, que va escriure el poema que la va fer famosa 

Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Joan Maragall




Joan Maragall i Gorina (Barcelona10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911)[1] fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX.[2] La seva obra manuscrita es conserva a l'Arxiu Joan Maragall de Barcelona.
Membre de la intel·lectualitat culta de la Barcelona de la Renaixença, de la qual havia heretat el floralisme[3] i el retoricisme, va fer una defensa de l'espontaneïtat i de la recerca de la simplicitat i arribà a desenvolupar la seva «teoria de la paraula viva», que va crear escola.[2] Va fer de la seva obra poètica la vessant literària més coneguda, si bé destaca la seva important producció en prosa, amb més de 450 textos, entre articles, assaigs, discursos, semblances biogràfiques i pròlegs. La seva activitat com a periodista al Diari de Barcelona i La Veu de Catalunya va ser un dels mitjans que li va permetre projectar una opinió que generà una important influència social.[4] Així mateix, va traduir al català obres de GoetheNietzsche i Novalis, introduint així a Catalunya una bona part de la literatura alemanya.[2]
En la vessant personal, Joan Maragall va ser un home d'arrels religioses i una forta implicació política. Entre l'«Adéu Espanya» i l'iberisme, la seva influència sempre va ser vigent a Catalunya de forma més o menys visible.[4] Va ser un personatge amb múltiples contactes, amb els quals mantenia una extensa correspondència d'un interès que supera de molt el fet purament anecdòtic o biogràfic.
Un dels seus néts és Pasqual Maragall i Mirapresident de la Generalitat de Catalunya entre 2003 i 2006.

dilluns, 1 d’abril de 2019

Feina de Setmana Santa

Llegir text de la pàgina 90-91
Feu els exercicis de la pàgina 92-93: 1, 2, 3, 4, 5, 7, 9, 11,13 i 15.

Image result for setmana santa

dimecres, 13 de març de 2019

Expressió escrita: I l'any que ve, què?

Redacteu un text de 120-150 mots en què expliqueu amb tot detall què fareu l'any vinent. Què estudiareu? On ho fareu? En quin horari? Com hi anireu? Quines assignatures fareu? Quines us fan més gràcia, quines assignatures us fan més mandra.

Aneu a cercar al Diccionari de professions quin perfil professional i competències ha de tenir una persona que fa la professió que us plantegeu d'estudiar.

Reflexioneu si el vostre esforç s'adiu amb l'objectiu marcat, penseu en els resultats obtinguts?

Teniu pla B? És a dir, si no podeu formar-vos en la primera opció, en teniu d'altres?


Josep Carner, autor noucentista

Josep Carner (Barcelona, 1884 Brussel·les, 1970). 

Image result for josep carner

Pertanyia a una família petitburgesa. Als dotze anys publicà els seus primers textos en la revista "L'Aureneta", on es revelà com escriptor precoç. 

El 1897 entrà a la Universitat de Barcelona, on descobrí el catalanisme polític, i es llicencià en Dret i Filosofia. 

El 1911 fou designat membre de la Secció Filològica de l'IEC, i col·laborà estretament amb Fabra en la fixació i l'enriquiment de la llengua. 

Durant la Dictadura de Primo de Rivera i la República col·laborà al diari "La Publicitat". El 1921 ingressà en la carrera consular, en la qual exercí càrrecs successivament a Gènova, San José de Costa Rica, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la Guerra Civil es posà al costat de la República i restà a Brussel·les, on es casà amb Émilie Noulet. Es refugià a Mèxic, on professà a la Universitat Lliure. 

Entre la seva obra poètica destaquem Llibre dels poetes (1904), Primer llibre de sonets (1905), Els fruits saborosos(1906), Segon llibre de sonets (1907), Verger de les galanies (1911), Auques i ventalls (1914), entre d'altres. La seva poesia és aplegada i revisada al volum Poesia (1957). 
En teatre destaquem El giravolt de maig (1928), El Ben Cofat i l'Altre (1951) i Cop de vent(1966). En prosa escriu L'idil·li dels nyanyos (1903) i La malvestat d'Oriana (1910); els articles, contes, jocs lingüístics són recollits a Les planetes del verdum (1918), Les bonhomies (1925) i Tres estels i un ròssec (1927); el 1970 escriví l'estudi literari Teoria de l'ham poètic

La seva activitat com a traductor comprèn des de poetes xinesospassant per Shakespeare, Molière i Andersen, i acabant amb Lewis Carrol, entre d'altres.