JOANA RASPALL







Naixement: 1 de juliol de 1913 (100 anys), Barcelona, Catalunya

Activitat: Bibliotecària i escriptora

Nacionalitat:  Catalunya

Gèneres: Poesia


Obres principals
Petits poemes per a nois i noies(1981)
Diccionari de locucions i frases fetes (1984)


Premis
Creu de Sant Jordi (2006)
Any Joana Raspall



Joana Raspall i Juanola (Barcelona, 1 de juliol de 1913)[1] és una escriptora, lexicòloga i bibliotecària catalana. Estudià a l'Escola Superior de Bibliotecàries, on obtingué el títol de biblioteconomia, i el 1932 des de la revista Clarorinicià una campanya demanant una biblioteca infantil a Sant Feliu de Llobregat, ciutat on resideix des d'aleshores. Durant la guerra civil espanyola treballà de bibliotecària, tot contribuint a salvar molts exemplars de llibres catalans de la destrucció. Després de la guerra va donar classes de català al seu domicili particular, cosa que continuà fent anys més tard amb l'assessorament d'Òmnium Cultural. Al Primer Congrés de Cultura Catalana formà part de la ponència El llibre de teatre infantil, que ocasionà la col·lecció de teatre Edebé catalana.


Tot i que és més coneguda per la seva obra poètica infantil, ha escrit també per adults i dins la seva obra hi ha teatre, contes, o novel·les.


Ha col·laborat habitualment en revistes locals i fou promotora del premi Martí Dot de poesia de Sant Feliu de Llobregat. És medalla d'or de la Ciutat de Sant Feliu de Llobregat (1993) i el 2008 se li va posar el seu nom a un carrer a la ciutat. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2010, la Medalla al treball President Macià. És sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


PODRIES


Si haguessis nascut
En una altra terra,
Podries ser blanc,
Podries ser negre...

Un altre país
Fora casa teva,
I diries "sí"
En un altra llengua.

T'hauries criat
D'una altra manera
Més bona, potser
Potser més dolenta.

Tindries més sort
O potser més pega...
Tindries amics
I jocs d'una altra mena;

Duries vestits
De sac o de seda,
Sabates de pell
O tosca espardenya,

O aniries nu
Perdut per la selva.
Podries llegir
Contes i poemes,

O no tenir llibres
Ni saber de lletra.
Podries menjar
Cases llamineres

O només crostons
Secs de pa negre.
Podries ....podries...
Per tot això pensa

Que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra

fugint del dolor
i de la pobresa
Si tu fossis nat
A la seva terra

La tristesa d'ell
Podria ser teva.


Paraules clares

D’un balcó a l’altre balcó
un lloro i una cotorra
al veïnat preguntaven
qui d’ells parlava millor.

Movien tal guirigall,
que el gos del veí de sota
va dreçar bé les orelles
per no perdre’s detall.

Fou inútil l’interès;
lloro i cotorra cridaven
sense cap sentit, i el gos
no va entendre res de res.
els va tallar amb un lladruc:

–Calleu, inútils, xerraires!

No dient paraules clares,
parlar per parlar fa ruc.

Per què? (fragment) 

Tantes veus sense resposta,
tant de dolor innecessari,
tanta vida interrompuda
al xoc brutal de la barbàrie!...


L'ase i el tractor

Havia llaurat amb l'ase
fins que va comprar el tractor
que feia molta més feina,
i el camp quedava millor.

Un dia, a mitja llaurada,
el motor es va espatllar,
i va córrer a buscar l'ase
per poder-lo remolcar.

L'ase es va clavar de potes
i no avançava ni un pas.
L'home prou l'escridassava:

—Arri!, que no arrencaràs?—

En rebre xurriacades,
bramà l'ase: —A mi, no!
Mira si amb les garrotades
pots fer caminar el tractor!


(De Com el plomissol. Poemes i faules. Barcelona: La Galera, 1998)


La rel


La rel de l'arbre no sap
que jo li estimo les branques
perquè fan ombra l'estiu
i l'hivern, al foc, escalfen;
perquè puc collir-hi flors
i quan té fruita, menjar-ne.
I no li prenc res de franc!
Que quan està assedegada
i els núvols passen de llarg,
sóc l'amic que li dóna aigua.


(De Versos amics. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998)




SI EL MÓN FOS…

Si el món fos escrit amb llapis,
podria esborrar la lletra
que vol ferir;
podria esborrar mentides
que no cal dir;
n’esborraria l’enveja
que porta mals;
n’esborraria grandeses
de mèrit fals…

Però és escrit amb tinta
de mal color:
el color brut de la guerra
i del dolor.

Qui voldrà escriure un nou món
més just i net?


Potser que tu i jo ho provéssim,
ben valents, lletra per lletra,
des del nostre raconet…


Joana Raspall


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per fer una aportació.