dimecres, 12 de desembre del 2012
Aprendre llengües: [849] Estroncar la llengua
El cartell és una adaptació feta per l'informàtic i professor universitari Josep Maria Ganyet (@ganyet)
del clàssic 'Keep calm and carry on', sorgit l'any 1939 com un intent
del ministeri d'Informació Britànic per generar optimisme entre la
població mentre les tropes alemanyes provaven d'envair el país, just
quan va esclatar la segona guerra mundial. Però aquesta invasió no va
succeir mai i es van destruir milers de peces estampades amb aquest
logo, que mai es van utilitzar. Vegeu aquest vídeo de la història del lema.
Ganyet també ha creat una web
des de la qual es pot descarregar el logo en diferents mides i formats,
ja sigui per a fer de perfil, de fons de pantalla o per a qualsevol
altre ús.
divendres, 7 de desembre del 2012
COM FER APORTACIONS AL BLOC
Seleccioneu l'entrada que voleu comentar.
Premeu l'opció Comentari.
Feu l'aportació en l'espai en blanc reservat a aquesta finalitat. No us oblideu d'indicar el vostre nom.
En l'apartat Comenta com a heu d'escollir l'opció anònim.
Finalment premeu l'opció Comentari de l'entrada
Premeu l'opció Comentari.
Feu l'aportació en l'espai en blanc reservat a aquesta finalitat. No us oblideu d'indicar el vostre nom.
En l'apartat Comenta com a heu d'escollir l'opció anònim.
Finalment premeu l'opció Comentari de l'entrada
dimarts, 6 de novembre del 2012
un altre miniconte i una biografia lingüística
El dilema de la caputxeta vermella
Biografia lingüística
La caputxeta vermella tenia un
dilema. Estava enamorada del llop, que vivia en el bosc. Els seus pares no la
deixaven que estigués amb ell. Ells volien que es casés amb el caçador.
Un dia la caputxeta vermella va
decidir anar a casa de la seva àvia per demanar-li un consell. Quan hi va
arribar li va explicar la seva situació. L’àvia li va dir que si estimava el
llop, que marxés
amb ell, que no fes cas als seus pares. Que la vida és molt curta i tant sols
es viu dos dies. Ningú és perfecte.
La caputxeta vermella va marxar de
la casa de l’àvia. Pel camí es va trobar amb el caçador. Ell estava molt gelós
perquè ella el rebutjava. Va intentar abusar-ne i en aquell moment va aparèixer
el llop, el seu estimat. Van començar a barallar-se tots dos. En la baralla el caçador va matar el llop.
La caputxeta vermella va començar a plorar i amb la ràbia del moment va agafar
el punyal que hi havia a terra al costat del llop i va clavar-lo al caçador. Ja
no tenia cap dilema. Ella buscaria un altre llop.
Biografia lingüística
Vaig néixer a Burgas, Bulgària, el 6 de novembre del 1996. A Bulgària es parla el búlgar. És un idioma que prové del grec. Té un alfabet diferent que el català, s’anomena alfabet ciríl·lic.
Els meus pares són búlgars, però la meva àvia de part de la meva mare és turca i el meu avi de part del meu pare és grec. Amb els meus pares parlo en búlgar. El meu xicot és romanès , amb ell parlo en castellà i a vegades m’ensenya paraules en romanès perquè m’agrada molt. Ara estudio català, castellà i anglès . M’agradaria aprendre més idiomes. Quant més en sàpiga millor, més possibilitats tindré a la vida.
En primer lloc vull aprendre per complet el romanès per poder comunicar-me amb la seva família, tot seguit vull aprendre xinès perquè d'aquí poc serà la primera potència mundial i la llengua més important.
Victoria
Mandalcheva
divendres, 26 d’octubre del 2012
Una altra bona biografia lingüística
Biografia lingüística
“Què és una llengua? Què vol dir parlar-la, saber-la
i aprendre-la? Serà simplement una eina que utilitzaré per guanyar-me la vida al dia de demà?”
Aquestes preguntes sempre han estat donant voltes i més voltes al meu cap.
Perquè crec, i estic gairebé segura, que una llengua no és simplement per ser
parlada i estudiada.
Jo vaig néixer a Florència, una ciutat d’Itàlia,
encara que considero el xinès com la meva llengua materna ja que els meus pares
són xinesos. Actualment visc a Espanya i de tant en tant viatjo a la Xina. A
vegades considero que realment sóc afortunada, perquè només tinc 15 anys i ja
he tingut l’oportunitat de conèixer tres països i haver tingut contacte amb
almenys una llengua de cadascun d’ells. Però no ha sigut fàcil arribar a
aquesta conclusió. Arribar a un lloc nou; una nova cultura; una gent desconeguda;
etcètera, jo era com una granota fora de l’estanc on havia viscut fins llavors.
La primera “cosa” que em va donar la benvinguda, va ser sense dubte, la seva
llengua. Als deu anys vaig arribar a Espanya, concretament a Lloret de
Mar, vaig començar a estudiar a finals
del quart curs de primària i estava realment espantada, llavors un grup de nois
i noies se’m acostar i em van dir: “Tu, xinesa, perquè no t’apartes?”, no
entenia el que deien, és clar, com sabia jo que em deien això quan en realitat
em preguntaven en castellà si volia jugar a pica paret amb ells! Però d’alguna
manera les seves paraules van arribar a fer-me entendre que no em volien cap
mal, a continuació els vaig somriure i
ells a mi també.
Actualment estic estudiant el castellà, el català,
l’anglès, el francès, el xinès i encara em recordo una mica de l’italià, i a
través d’elles, he estat capaç de conèixer com són la gent, els principis de
les cultures que les envolten i també les emocions de la persona que les parla.
És així, que per a mi, una llengua és un mitjà de comunicació oral o per
escrit, i una manera de fer entendre les meves emocions.
Martina Wang, 4t C
dimecres, 24 d’octubre del 2012
Una biografia lingüística d'una companya ben redactada
LA MEVA BIOGRAFIA LINGÜÍSTICA
El meu idioma matern és el castellà, el parlo a casa i amb la
majoria dels amics. Els meus pares vivien a Andalusia i es van traslladar a
Catalunya després de casar-se. Jo i el meu germà vam néixer a Catalunya, a casa
parlàvem castellà mentre que a l’escola apreníem a parlar en català.
Quan era petita sempre veia les pel·lícules en castellà i els
dibuixos en català, i encara ara els miro en català perquè no m’agrada el
doblatge en castellà. A primària vaig començar a aprendre anglès, però només
vocabulari i paraules soltes i no em semblava gaire útil, així que vaig anar
dos anys a una acadèmia d’anglès, però un cop em vaig treure un diploma ho vaig
deixar. Quan hagi d’entrar a la universitat faré un altre any i amb molt
d’esforç aconseguiré el nivell que em demanin. A l’institut vaig començar a fer
francès. Fa dos anys vaig anar un sol mes a una acadèmia i vaig aprendre més
que en tres anys a l’institut, però aquest any per sort ens ha tocat una
professora bona i diu que m’ajudarà a treure’m un diploma de nivell A2 (és el
segon nivell de sis que hi ha).
En definitiva, es pot dir que sé castellà, català, anglès i
francès. Tot i que encara que he d’aprendre molt més d’anglès i de francès. A
part d’aquests idiomes m’agradaria molt aprendre alemany perquè tot el que està
relacionat amb Alemanya m’encanta. Fa dos anys vaig estar una setmana a la
Selva Negra, al sud d’Alemanya i realment va ser un viatge que mai oblidaré. Ja
sigui per internet o per acadèmies vull aprendre alemany i anar a viure a
Alemanya una temporada.
Lídia García, 4t B
divendres, 19 d’octubre del 2012
ERRADES I POSSIBLES MILLORES DE LA BIOGRAFIA LINGÜÍSTICA
el francès el vaig començar a estudiar a 1r d'ESO (ordre)
no és molt fàcil per a mi. (expressió)
també aprenc un altre llenguatge a l'Insitut (lèxic)
M'agradaria aprendre Japonès, Rus i Grec. (convencions)
estic estudiant l'E.S.O
m'agrada la salsa, el reggae, el hip-hop etc....
és un gran valor tindre tantes llengües al voltant (lèxic)
passava amb mi casi tot el dia (lèxic)
he sigut capaç de conèixer com és la gent. (lèxic)
el Francès es parla a frança (convencions)
vaig profunditzar més en l'anglès
havien molts turistes (gramàtica)
m'agrada aprendre l'anglès perfecte (construcció)
desde petit... (ortografia)
Porto 3 anys estudiant-lo (gramàtica)
el meu germà té una núvia francesa (lèxic)
dimecres, 17 d’octubre del 2012
MÉS MINICONTES!
REFLEXIONS
En Joaquim mirava per la finestra de la seva
habitació. Ell mirava sense sentir la mirada perduda, ni tan sols podia
veure el seu luxós cotxe, que estava aparcat en el gran pati enjardinat. Ja
feia temps que s’havia adonat, que amb tots els dies de la vida que havia
dedicat a treballar per col·leccionar una quantitat d’objectes i diners, l’únic
que havia aconseguit era que tot això li arrabassés la seva família.
Per això se sentia sol i enyorava tot allò que
havia perdut, i treia importància a totes aquelles coses materials per les
quals no prestava atenció. S’havia quedat sol sense la seva muller, fill i
altres familiars per la seva ambició, i veia que la seva vida cada dia tenia
molt menys sentit.
Laura Martín Núñez 4tC
divendres, 5 d’octubre del 2012
Els nostres minicontes, bones expressions escrites dels vostres companys
Les
persones normals no existeixen
Les 9 del matí, hora d'obrir la
perruqueria. Ja m'estava començant a afartar d'obrir a diari i que
no hi vingués ningú. I si algú ve, mai parla. Entra, treballo, em
paga, i s'en va. Quin avorriment! A mi m'encanta xerrar!
Sento la porta, han entrat. Entra un
home que té un aspecte d'home seriós, i sobretot, avorrit. El faig
seure i em demana que li talli els cabells. Agafo les tisores i ja
comença a parlar, increïble!
No puc parlar, l'home parla pels
descosits! No m'agrada escoltar tota l'estona, jo també vull parlar!
Però per què no pot passar una persona normal per aquí? Sembla que
estigui maleïda!
Ja he acabat fa una bona estona, però
ell segueix parlant, diu coses, les lliga amb altres i no hi ha fi.
Jo el que vull és que pagui i se'n vagi.
Passa el temps, surt. Al cap d'uns
minuts, torna a entrar. Aquest cop entra enfadadíssim i em reclama
els diners, ara té els cabells més llargs que quan va entrar.
Verònica Valcarce de Veer 4t C.
El circuit torna a començar
Martina Wang
Subscriure's a:
Missatges (Atom)