divendres, 26 d’octubre del 2012

Una altra bona biografia lingüística


Biografia lingüística

“Què és una llengua? Què vol dir parlar-la, saber-la i aprendre-la? Serà simplement una eina que utilitzaré  per guanyar-me la vida al dia de demà?” Aquestes preguntes sempre han estat donant voltes i més voltes al meu cap. Perquè crec, i estic gairebé segura, que una llengua no és simplement per ser parlada i estudiada.

Jo vaig néixer a Florència, una ciutat d’Itàlia, encara que considero el xinès com la meva llengua materna ja que els meus pares són xinesos. Actualment visc a Espanya i de tant en tant viatjo a la Xina. A vegades considero que realment sóc afortunada, perquè només tinc 15 anys i ja he tingut l’oportunitat de conèixer tres països i haver tingut contacte amb almenys una llengua de cadascun d’ells. Però no ha sigut fàcil arribar a aquesta conclusió. Arribar a un lloc nou; una nova cultura; una gent desconeguda; etcètera, jo era com una granota fora de l’estanc on havia viscut fins llavors. La primera “cosa” que em va donar la benvinguda, va ser sense dubte, la seva llengua. Als deu anys vaig arribar a Espanya, concretament a Lloret de Mar,  vaig començar a estudiar a finals del quart curs de primària i estava realment espantada, llavors un grup de nois i noies se’m acostar i em van dir: “Tu, xinesa, perquè no t’apartes?”, no entenia el que deien, és clar, com sabia jo que em deien això quan en realitat em preguntaven en castellà si volia jugar a pica paret amb ells! Però d’alguna manera les seves paraules van arribar a fer-me entendre que no em volien cap mal, a continuació  els vaig somriure i ells a mi també.

Actualment estic estudiant el castellà, el català, l’anglès, el francès, el xinès i encara em recordo una mica de l’italià, i a través d’elles, he estat capaç de conèixer com són la gent, els principis de les cultures que les envolten i també les emocions de la persona que les parla. És així, que per a mi, una llengua és un mitjà de comunicació oral o per escrit, i una manera de fer entendre les meves emocions.


Martina Wang, 4t C


dimecres, 24 d’octubre del 2012

Una biografia lingüística d'una companya ben redactada


LA MEVA BIOGRAFIA LINGÜÍSTICA


El meu idioma matern és el castellà, el parlo a casa i amb la majoria dels amics. Els meus pares vivien a Andalusia i es van traslladar a Catalunya després de casar-se. Jo i el meu germà vam néixer a Catalunya, a casa parlàvem castellà mentre que a l’escola apreníem a parlar en català.

Quan era petita sempre veia les pel·lícules en castellà i els dibuixos en català, i encara ara els miro en català perquè no m’agrada el doblatge en castellà. A primària vaig començar a aprendre anglès, però només vocabulari i paraules soltes i no em semblava gaire útil, així que vaig anar dos anys a una acadèmia d’anglès, però un cop em vaig treure un diploma ho vaig deixar. Quan hagi d’entrar a la universitat faré un altre any i amb molt d’esforç aconseguiré el nivell que em demanin. A l’institut vaig començar a fer francès. Fa dos anys vaig anar un sol mes a una acadèmia i vaig aprendre més que en tres anys a l’institut, però aquest any per sort ens ha tocat una professora bona i diu que m’ajudarà a treure’m un diploma de nivell A2 (és el segon nivell de sis que hi ha). 

En definitiva, es pot dir que sé castellà, català, anglès i francès. Tot i que encara que he d’aprendre molt més d’anglès i de francès. A part d’aquests idiomes m’agradaria molt aprendre alemany perquè tot el que està relacionat amb Alemanya m’encanta. Fa dos anys vaig estar una setmana a la Selva Negra, al sud d’Alemanya i realment va ser un viatge que mai oblidaré. Ja sigui per internet o per acadèmies vull aprendre alemany i anar a viure a Alemanya una temporada.


Lídia García, 4t B

divendres, 19 d’octubre del 2012

ERRADES I POSSIBLES MILLORES DE LA BIOGRAFIA LINGÜÍSTICA

La primera llengüa va ser el castellà. (ortografia)
el francès el vaig començar a estudiar a 1r d'ESO (ordre)
no és molt fàcil per a mi. (expressió)
també aprenc un altre llenguatge a l'Insitut (lèxic)
M'agradaria aprendre Japonès, Rus i Grec. (convencions)
estic estudiant l'E.S.O
m'agrada la salsa, el reggae, el hip-hop etc....
és un gran valor tindre tantes llengües al voltant (lèxic)
passava amb mi casi tot el dia (lèxic)
he sigut capaç de conèixer com és la gent. (lèxic)
el Francès es parla a frança (convencions)
vaig profunditzar més en l'anglès
havien molts turistes (gramàtica)
m'agrada aprendre l'anglès perfecte (construcció)
desde petit... (ortografia)
Porto 3 anys estudiant-lo (gramàtica)
el meu germà té una núvia francesa (lèxic)

dimecres, 17 d’octubre del 2012

MÉS MINICONTES!


                 
REFLEXIONS

En Joaquim mirava per la finestra de la seva habitació. Ell mirava sense sentir la mirada perduda, ni tan sols podia veure el seu luxós cotxe, que estava aparcat en el gran pati enjardinat. Ja feia temps que s’havia adonat, que amb tots els dies de la vida que havia dedicat a treballar per col·leccionar una quantitat d’objectes i diners, l’únic que havia aconseguit era que tot això li arrabassés la seva família.

Per això se sentia sol i enyorava tot allò que havia perdut, i treia importància a totes aquelles coses materials per les quals no prestava atenció. S’havia quedat sol sense la seva muller, fill i altres familiars per la seva ambició, i veia que la seva vida cada dia tenia molt menys sentit.
  
Laura Martín Núñez 4tC

divendres, 5 d’octubre del 2012

Els nostres minicontes, bones expressions escrites dels vostres companys



Les persones normals no existeixen

Les 9 del matí, hora d'obrir la perruqueria. Ja m'estava començant a afartar d'obrir a diari i que no hi vingués ningú. I si algú ve, mai parla. Entra, treballo, em paga, i s'en va. Quin avorriment! A mi m'encanta xerrar!

Sento la porta, han entrat. Entra un home que té un aspecte d'home seriós, i sobretot, avorrit. El faig seure i em demana que li talli els cabells. Agafo les tisores i ja comença a parlar, increïble!

No puc parlar, l'home parla pels descosits! No m'agrada escoltar tota l'estona, jo també vull parlar! Però per què no pot passar una persona normal per aquí? Sembla que estigui maleïda!

Ja he acabat fa una bona estona, però ell segueix parlant, diu coses, les lliga amb altres i no hi ha fi. Jo el que vull és que pagui i se'n vagi.

Passa el temps, surt. Al cap d'uns minuts, torna a entrar. Aquest cop entra enfadadíssim i em reclama els diners, ara té els cabells més llargs que quan va entrar.


Verònica Valcarce de Veer 4t C.





El circuit torna a començar

En Pep, un pobre universitari que portava una vida molt atrafegada, se’n lamentava a cada moment. Es va llevar un bon dia al matí i va començar a rumiar: “Ahir em vaig llevar ben aviat, però vaig arribar tard a classe i, a més a més, sense esmorzar. Per tant no vaig poder aguantar els trenta minuts de cursa contínua d’educació física i llavors em van castigar amb una mala nota. Em va caure l’ànima als peus i no vaig prestar atenció a classe. Més tard quan vaig tornar a casa, vaig adonar-me que no havia pres nota dels deures i vaig haver de fer tantes trucades per aconseguir-los! Perquè això no torni a passar, he decidit que avui esmorzaré, arribaré aviat a classe, aguantaré els 30 minuts de cursa, prestaré atenció a classe, sortiré amb la meva xicota, faré els deures i...” i llavors s’assabentà que feia tard a classe.

Martina Wang