Biografia lingüística
“Què és una llengua? Què vol dir parlar-la, saber-la
i aprendre-la? Serà simplement una eina que utilitzaré per guanyar-me la vida al dia de demà?”
Aquestes preguntes sempre han estat donant voltes i més voltes al meu cap.
Perquè crec, i estic gairebé segura, que una llengua no és simplement per ser
parlada i estudiada.
Jo vaig néixer a Florència, una ciutat d’Itàlia,
encara que considero el xinès com la meva llengua materna ja que els meus pares
són xinesos. Actualment visc a Espanya i de tant en tant viatjo a la Xina. A
vegades considero que realment sóc afortunada, perquè només tinc 15 anys i ja
he tingut l’oportunitat de conèixer tres països i haver tingut contacte amb
almenys una llengua de cadascun d’ells. Però no ha sigut fàcil arribar a
aquesta conclusió. Arribar a un lloc nou; una nova cultura; una gent desconeguda;
etcètera, jo era com una granota fora de l’estanc on havia viscut fins llavors.
La primera “cosa” que em va donar la benvinguda, va ser sense dubte, la seva
llengua. Als deu anys vaig arribar a Espanya, concretament a Lloret de
Mar, vaig començar a estudiar a finals
del quart curs de primària i estava realment espantada, llavors un grup de nois
i noies se’m acostar i em van dir: “Tu, xinesa, perquè no t’apartes?”, no
entenia el que deien, és clar, com sabia jo que em deien això quan en realitat
em preguntaven en castellà si volia jugar a pica paret amb ells! Però d’alguna
manera les seves paraules van arribar a fer-me entendre que no em volien cap
mal, a continuació els vaig somriure i
ells a mi també.
Actualment estic estudiant el castellà, el català,
l’anglès, el francès, el xinès i encara em recordo una mica de l’italià, i a
través d’elles, he estat capaç de conèixer com són la gent, els principis de
les cultures que les envolten i també les emocions de la persona que les parla.
És així, que per a mi, una llengua és un mitjà de comunicació oral o per
escrit, i una manera de fer entendre les meves emocions.
Martina Wang, 4t C