dijous, 13 de desembre del 2018

Feina de Nadal

Llegiu els  textos argumentatius de la pàgina 48 i 49.
Feu els exercicis de les pàgines 50, 51, i 52 (exercicis 1, 2,3, 6, 9, 10, 11, 12, 13, 14 i 15)
No resoldre els exercicis serà considerat deure no fet i serà mereixedor de 3 negatius.

dimarts, 6 de novembre del 2018

Feu l'anàlisi mètrica d'aquest poema

Quina grua el meu estel,
quin estel la meva grua!
-de tant com brilla en el cel
sembla una donzella nua. L'espurneig que em fereix l'ull són els seus pits quan s'inclina: si fa un mirall de l'escull perleja a l'arena fina. De la meva barca estant dono al cordill tota mida. I l'ala clara, sestant, del gavot que passa i crida. Oh, el seu flanc rosa i argent i la trena que es deslliga! Volar d'oronella al vent! Cabell desfet de l'amiga! Amiga del dolç turmell. Com una vela s'enfila espitllera de l'ocell: si jo llenço el braç, vacil·la. Vianant vora la mar prega pels marins que arriben; si veuen l'estel dansar moren de tant que sospiren. Vianant, puja al meu bot que és lliure de la sentida, però no diguis ni un mot si no vols perdre la vida. Vianant, no parlis, no, que l'oreig l'acosta, i mira que et prendrà l'amor senyor -que el mariner ja sospira.

Joan Salvat-Papasseit 
L'ase i el tractor

Havia llaurat amb l'ase
fins que va comprar el tractor
que feia molta més feina,
i el camp quedava millor.

Un dia, a mitja llaurada,
el motor es va espatllar,
i va córrer a buscar l'ase
per poder-lo remolcar.

L'ase es va clavar de potes
i no avançava ni un pas.
L'home prou l'escridassava:

—Arri!, que no arrencaràs?—

En rebre xurriacades,
bramà l'ase: —A mi, no!
Mira si amb les garrotades
pots fer caminar el tractor!


(De Com el plomissol. Poemes i faules. Barcelona: La Galera, 1998)

divendres, 19 d’octubre del 2018

Calendari 1r trimestre

Examen 2n parcial:   divendres 16 de novembre
Examen novel·la:      divendres 23 de novembre
Expressió oral:         dimarts 27 de novembre



dimecres, 4 de juliol del 2018

Setembre!

LLENGUA I LITERATURA CATALANA 4T D’ESO A/B/C
Instruccions
1. Aneu al bloc de seguiment del curs:http://kwartrocagrossa.blogspot.com.es/
2. Entreu a la pàgina GLOPS
3. Escolliu nivell avançat i feu tots els exercicis de comprensió lectora.
4. Escolliu nivell expert i feu tots els exercicis de comprensió lectora.

Què caldrà lliurar?
1. Un dossier amb un resum de 150 mots de cada text o cançó. (10 resums).
2. Després del resum escriviu la pregunta i la resposta correcta de les 3 que et proposen. (vull textos sencers: cal copiar les respostes de ​vertader/fals​ o bé el resum correcte)
3. De cada text cal escriure les dues primeres línies i fer-ne un anàlisi complet indicant la categoria lèxica de cada paraula amb la màxima precisió possible
4. De cada text caldrà cercar 3 oracions compostes , escriure-les i indicar de quina classe són.
5. Digues la conjugació, el mode, el temps verbal i la persona i nombre de 5 temps verbals de cada text.
6. Expressió escrita 1​. Redacteu un text de 200 mots en què expliqueu com penseu organitzar-vos l’estiu.
7. Escolliu 5 de les expressions escrites​ que podeu trobar a l’exercici 5 de cada activitat i redacteu un text de 150 mots.

NOTA DEL LA FEINA D’ESTIU: 25% DE L’EXAMEN DE RECUPERACIÓ
EXAMEN DE SETEMBRE (1-4 de setembre)
· Caldrà analitzar morfològicament les dues primeres línies d’un dels textos de GLOPS.
· Caldrà escriure 2 temps verbals.
· Preguntes de literatura catalana
· Distingir oracions compostes: juxtaposades, coordinades i subordinades.

divendres, 8 de juny del 2018

Millora de notes


Si no teniu la qualificació final aprovada haureu de presentar-vos a la millora de nota.
Dimarts repassem contingut i l'examen es farà dimecres (4t C) o dijous a l'hora de català (4t A i B)

Contingut:

  1. Temps verbals
  2. Categories lèxiques
  3. Oració composta: coordinades, subordinades i juxtaposades
  4. Literatura catalana (4t B i C): Josep Carner, Pere Quart, Vicent Andrés Estellés, Pompeu Fabra, Mercè Rodoreda o Josep Carner
  5. Literatura catalana (4t A): Ramon Llull, Poesia trobadoresca, Pompeu Fabra, Pere Quart
  6. Fonètica  (4t B i C)
  7. Anàlisi mètrica (4t B i C)

dimecres, 18 d’abril del 2018

Un dictat, per Sant Jordi!

http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlgirona/directori/lloret.html

Premis del dictat popular Any Fabra

El dia de Sant Jordi a la tarda, l'Oficina de Català de Lloret organitza un dictat popular Any Fabra, en el marc de la commemoració del 150è aniversari del naixement de l'autor de la normativa ortogràfica, gramatical i lèxica del català contemporani. Durant l'any 2018, són múltiples els actes que s'organitzen al llarg de tot el territori de parla catalana per celebrar aquesta efemèride.
El dictat popular Any Fabra de Lloret tindrà lloc el mateix dia 23 a les 18 h a la plaça de la Vila, després de la lectura de poemes amb intercanvi de llengües que també organitza l'Oficina de Català.
En el dictat hi haurà sis categories:
  • Alumnes de l'Oficina de Català de nivell elemental
  • Alumnes de l'Oficina de Català de nivell avançat
  • Antics alumnes de l'Oficina de Català
  • Participants en el Voluntariat per la llengua
  • Alumnes de secundària 
  • General
Hi haurà regals per als tres guanyadors de cada categoria. Si hi ha empat en alguna de les tres posicions, es farà un sorteig per decidir el premiat.
Els premis seran:
  • Novel·la gràfica Pompeu Fabra, l'aventura de la llengua
  • Entrades per al Teatre de Lloret
  • Entrades per als elements del Museu Obert de Lloret (MOLL)
  • Llibre de fotografia de Montphoto
  • Sortida amb caiac
  • Sortida de marxa nòrdica
  • Sortida d'immersió lleugera
  • Quadern de notes de tapa rígida
  • Joc d'escapada en viu
i altres!

divendres, 6 d’abril del 2018



Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983)



Deixà d'anar a escola molt petita i passà una infantesa solitària lliurada al somni i a la lectura. 

Obté amb Aloma el premi Crexells de l'any 1937. Posteriorment la refarà i en publicarà la versió definitiva l'any 1969. Les circumstàncies dramàtiques de la Guerra Civil espanyola l'obliguen a emprendre la pelegrinació de l'exili. El 1954, coincidint amb el seu afincament a Ginebra comença la seva etapa de maduresa escrivint títols tan coneguts com Vint-i-dos contes (1958), La plaça del Diamant (1962), potser la més coneguda i emblemàtica, portada al cinema i traduïda a nombrosos idiomes, El carrer de les Camèlies(1966), Un jardí vora el mar (1967); La meva Cristina i altres contes (1967). 

És a finals de la dècada dels setanta que torna a Catalunya. Amb Mirall trencat (1974), acabada a Romanyà de la Selva, començaria la seva etapa de vellesa; al 1980 apareixen Viatges i flors i Quanta, quanta guerra i el 1986 La mort i la primavera, la seva obra pòstuma.

dijous, 5 d’abril del 2018

V Jocs Florals Escolars de Catalunya



El Departament d’Ensenyament convoca la V edició dels Jocs Florals Escolars de Catalunya.
Aquesta edició contempla les modalitats de poesia, prosa i conte audiovisual il·lustrat. L’objectiu del certamen és potenciar la creació literària i mitjançant el conte audiovisual il·lustrat promoure el treball interdisciplinari des de l'àmbit lingüístic, l'àmbit digital i l'àmbit artístic.


− L'extensió no pot ser superior a 3 fulls, amb un màxim de 25 línies per full. 
− El tipus i el cos de la lletra han de ser Arial 12. 
− El format ha de ser en DIN A4, a una sola cara i a doble espai. 
− Hi ha de constar el títol de l’obra, i a dalt a la dreta la categoria i el pseudònim. 
− És imprescindible que els treballs arribin corregits respecte de l’ortografia, la sintaxi i el vocabulari.

dimecres, 4 d’abril del 2018

El somni de Martin Luther King: un discurs que va fer la volta al món Avui que fa cinquanta anys que l'activista pels drets dels negres i Nobel de la pau va ser assassinat, recuperem el seu discurs més cèlebre






Tinc el somni que els meus quatre fills un dia viuran en una nació en què 
no seran jutjats pel color de la pell, sinó per la naturalesa del seu caràcter.
Amb aquestes paraules el clergue i activista Martin Luther King va sacsejar 
la consciència de milers de persones al Lincoln Memorial de Washington 
el 28 d’agost de 1963, en la Marxa pels Drets Civils. El discurs, que va fer 
la volta al món, ha esdevingut una de les icones de la lluita pacifista. 
Dimarts 4 d'abril va fer cinquanta anys que el premi Nobel de la pau va ser assassinat 
recuperem un dels discursos que van tenir més impacte.





Tinc un somni«Em fa feliç d’unir-me a vosaltres avui, el dia que es recordarà
com el de la més gran manifestació per la llibertat de la història de la nostra nació.



Fa cinc anys, un gran americà, sota l’ombra simbòlica del qual ens trobem,
va signar la Proclama d’Emancipació. Aquest important decret es va convertir
en un gran far d’esperança per a milions d’esclaus negres que havien estat
sacrificats en les flames de la injustícia. Va arribar com una alba d’alegria
per acabar la llarga nit de la captivitat.


Però cent anys després hem d’enfrontar el tràgic fet que els negres
encara no són lliures. Cent anys després, la vida dels negres encara és,
lamentablement, mutilada pels grillons i les cadenes de la discriminació.
Cent anys després, els negres viuen en una solitària illa de pobresa
enmig d’un vast oceà de prosperitat material. Cent anys després,
els negres encara llangueixen en els racons de la societat americana i
es troben exiliats en la seva terra.


I per això hem vingut ací avui, per explicar el drama d’una condició
terrible. En certa manera, hem vingut a la capital de la nació a cobrar
un xec. Quan els arquitectes de la nostra república van escriure les
magnífiques paraules de la Constitució i la Declaració d’Independència,
signaven un pagaré del qual tots els nord-americans serien hereus.
Aquell document era una promesa que tots els homes tindrien garantits
els drets inalienables de ‘Vida, llibertat i recerca de la felicitat’.


És evident que els Estats Units han incomplert la promesa pel que fa
als seus ciutadans de color. En comptes d’honorar aquesta obligació
sagrada, els Estats Units van donar als negres un xec sense valor que
ha estat retornat amb el segell de ‘fons insuficients’. Però ens neguem
a creure que el banc de la justícia sigui insolvent. Ens neguem a creure
que no hi ha prou fons als grans dipòsits d’oportunitat d’aquesta nació.
De manera que hem vingut a cobrar aquest xec, un xec que ens
donarà les riqueses de llibertat i seguretat de la justícia.


També hem vingut a aquest lloc sagrat per recordar a Amèrica la
ferotge urgència del moment. No és el moment de tenir el luxe de
refrescar-se o de prendre la droga tranquil·litzadora del gradualisme.
Ara és el l’hora d’alçar-nos de la fosca i desolada vall de la segregació
cap a l’il·luminat camí de la justícia racial. Ara és l’hora d’alçar la nostra
nació de les arenes movedisses de la injustícia racial fins a la sòlida
roca de la germanor. Ara és l’hora de fer de la justícia una realitat per a
tots els fills de Déu.


Seria fatal per a la nació no adonar-se de la urgència del moment. Aquest
estiu sufocant del legítim descontentament dels negres no acabarà fins
que no arribi una tardor revitalitzadora de llibertat i igualtat. El 1963 no és un
final, sinó un començament. Aquells qui pensen que els negres només
necessiten oblidar la frustració i que ara estaran contents tindran un despertar
cru si la nació torna a la seva rutina habitual.


No hi haurà ni descans ni tranquil·litat als Estats Units fins que els
negres no tinguin garantits els seus drets com a ciutadans. Els remolins
de la revolta continuaran sacsant els fonaments de la nostra nació fins que
no emergeixi el dia esplendorós de la justícia.


Però hi ha una cosa que he de dir a la meva gent, que roman en el càlid llindar
que porta al palau de la justícia: durant el procés per a guanyar el nostre lloc
 just no hem de ser culpables de fets erronis. No sadollem la nostra set de llibertat
bevent en la copa de l’amargor i l’odi. Sempre hem de conduir la nostra lluita en
l’elevat pla de la dignitat i la disciplina. No hem de permetre que la nostra
protesta creativa degeneri en la violència física. Una vegada i una altra hem
d’elevar-nos a les majestuoses altures de la resistència a la força física amb
la força de l’ànima.


Aquesta nova militància meravellosa que ha sacsat la comunitat negra no
ha de conduir a la desconfiança dels blancs, car molts dels nostres germans
blancs, com ho demostra la seva presència ací avui, s’han adonat que el
seu destí va lligat al nostre destí. S’han adonat que la seva llibertat va
lligada inexorablement a la nostra llibertat. No podem caminar sols. I a
mesura que caminem, ens hem de fer la promesa que anirem endavant.
No podem tornar enrere.


Hi ha qui demana als qui donen suport a la lluita pels drets civils: ‘Quan
estareu satisfets?’ No estarem satisfets mentre els negres siguin víctimes
dels horrors inimaginables de la brutalitat policíaca. No estarem satisfets
mentre els nostres cossos, cansats per la fatiga del viatge, no puguin
allotjar-se als motels de les carreteres i als hotels de les ciutats. No estarem
 satisfets mentre la mobilitat bàsica dels negres sigui d’un gueto petit a
un de més gran. No estarem satisfets mentre als nostres fills els privin
el seu ésser i els robin la dignitat amb cartells que diuen: ‘Només per
 a blancs’. No podem estar satisfets i no estarem satisfets mentre un
 negre de Mississipí no pugui votar i un negre de Nova York cregui que
no té res a votar. No, no estem satisfets, i no ho estarem fins que la
 justícia no ens arribi com una cascada i el bé com un torrent.


No passo per alt que molts de vosaltres sou ací després d’haver
passat grans proves i tribulacions. Alguns de vosaltres tot just acabeu
de sortir de cel·les estretes. Alguns de vosaltres heu vingut de llocs on la
 recerca de la llibertat us ha deixat colpejats per les tempestes de la
persecució i somoguts pels vents de la brutalitat policíaca. Sou
els veterans del sofriment creatiu. Continueu la feina amb
la fe que el sofriment sense recompensa assegura la redempció.


Torneu a Mississipí, a Alabama, a Geòrgia, a Louisiana, a les zones
pobres i els guetos de les ciutats del nord, amb la certesa que
d’alguna manera aquesta situació pot canviar i canviarà.



La Marxa pels Drets Civils va omplir el parc del Lincoln Memorial de Washington




No ens delectem a la vall de la desesperació. Us dic, amics meus,
que malgrat totes les dificultats i frustracions del moment, jo encara
 tinc un somni. És un somni arrelat profundament en el somni americà.


Tinc el somni que un dia aquesta nació s’alçarà i viurà el significat veritable
del seu credo –tenim aquestes veritats com a evidents: tots els homes són
 creats iguals.


Tinc el somni que un dia als turons colorits de Geòrgia els fills dels ex-esclaus
 i els fills dels ex-propietaris d’esclaus seran capaços de seure junts a la taula
de la germanor.


Tinc el somni que un dia fins i tot l’estat de Mississipí, un estat desert, sufocat
 per la calor de la injustícia i l’opressió, serà transformat en un oasi de llibertat i justícia.


Tinc el somni que els meus quatre fills petits viuran un dia en una nació
on no seran jutjats pel color de la pell sinó per la naturalesa del seu caràcter.


Tinc un somni, avui!


Tinc el somni que un dia, allà a Alabama, amb els racistes despietats, amb
un governador de qui dels llavis degoten paraules d’interposició i anul·lació,
un dia allà mateix a Alabama nens i nenes negres seran capaços d’unir
 les mans amb nens i nenes blancs com germans i germanes.


Tinc un somni, avui!


Tinc el somni que un dia cada vall serà exaltada, cada turó i cada muntanya
seran abaixats, els llocs escarpats seran aplanats i els llocs sinuosos seran
redreçats, i que la glòria del Senyor serà revelada i tota carn la veurà ensems.


Aquesta és la nostra esperança. Aquesta és la fe amb què tornaré al sud.
Amb aquesta fe serem capaços d’esculpir en la muntanya de la desesperació
una pedra d’esperança.


Amb aquesta fe serem capaços de transformar les discordances de la nostra
nació en una bonica simfonia de germanor. Amb aquesta fe serem capaços
de treballar junts, de pregar junts, de lluitar junts, d’anar a la presó
junts, de lluitar per la nostra llibertat junts, amb la certesa que un dia
serem lliures.


Aquest serà el dia, aquest serà el dia en què tots els nens de Déu seran capaços
 de cantar amb un nou significat: ‘El meu país, dolça terra de llibertat, sobre teu
canto. Terra on els meus pares van morir, terra de l’orgull del pelegrí, des de
cada vessant, deixin ressonar la llibertat.’ I si els Estats Units avancen pel camí
de convertir-se en una gran nació, això s’ha de fer en realitat.


Llavors, deixeu ressonar la llibertat des dels prodigiosos cims de Nou Hampshire.


Deixeu ressonar la llibertat des de les grans muntanyes de Nova York.


Deixeu ressonar la llibertat des de les Allegheny de Pennsilvània!


Deixeu ressonar la llibertat des dels cims nevats de Colorado.


Deixeu ressonar la llibertat des dels pics corbats de Califòrnia.


Deixeu ressonar la llibertat des de les muntanyes de pedra de Geòrgia.


Deixeu ressonar la llibertat des de la muntanya Lookout de Tennessee.


Deixeu ressonar la llibertat des de cada turó i cada talpera de Mississipí,
des de cada vessant, deixeu ressonar la llibertat!


I quan això passi, quan deixem ressonar la llibertat, quan la deixem ressonar
 des de cada vila i cada mas, des de cada estat i cada ciutat, serem
capaços d’apressar l’arribada d’aquest dia quan tots els fills de Déu, homes
negres i homes blancs, jueus i gentils, protestants i catòlics, seran capaços
d’unir les mans i cantar les paraules d’una vella espiritual negra: ‘Per fi som
lliures! Per fi som lliures! Gràcies a Déu totpoderós, per fi som lliures!»


També podeu veure el vídeo del discurs:

dimarts, 27 de març del 2018

Calendari 3r trimestre













Exàmens:

dimarts, 17 abril: 1r parcial
dimarts, 22 de maig: novel·la
dimarts, 29 de maig: 2n parcial


Dictat preparat n. 6: dimarts 24 abril
2a expressió escrita: dimarts, 10 d'abril

Debats: 30 maig

dijous, 8 de març del 2018

Feina per Setmana Santa



Llegiu el text de la pàgina 174-175 i feu les activitats 1, 2, 3, 4, 5 , 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 i 14. És a dir de l'1 al 14 tret del 6.






divendres, 2 de març del 2018

Trenquem el silenci davant el bullying: què podem fer?














El Grup d'Investigació Gestió de Conflictes d'ESADE, el Col·legi de Notaris de Catalunya i el Departament d'Ensenyament presenten la 5a Edició del Premi DIALOGA, destinat als centres educatius i als alumnes de 1r de batxillerat i 4t d'ESO amb el tema: Trenquem el silenci davant el bullying: què podem fer? 

Els alumnes poden respondre aquesta pregunta amb un assaig curt (individual) o amb un video breu (individual o en grup).
El període d'inscripció finalitza el proper 31 de març.
Una bona oportunitat per sensibilitzar l'alumnat sobre la necessitat de mantenir relacions positives en els centres i implicar-s'hi davant l'assetjament.
Per a més informació:

dijous, 1 de març del 2018

150 ANYS DE POMPEU FABRA


Feu el següent test proposat pel diari Ara. Us servirà per conèixer qui va ser Pompeu Fabra al mateix temps que us ajudarà a valorar el vostre nivell de català.

Biografia


Pompeu Fabra i Poch va néixer a la vila de Gràcia el 1868. Des de molt jove va expressar el seu interès per la lingüística, tot i que seguirà estudis d'enginyer industrial. Cap a la dècada de 1890 el trobem vinculat a L'Avenç, i és sota aquest segell que publica les seves primeres propostes en el camp de la gramàtica: Ensayo de gramática del catalán moderno (1891) i Contribució a la gramàtica de la llengua catalana (1898). 

Fabra, amb l'ajuda dels seus amics de L'Avenç –sobretot Jaume Massó i Joaquim Casas–, va tenir un paper cabdal en la campanya d'aquesta publicació per a dur a terme una reforma ortogràfica, amb la qual es posaven les bases del català modern.

Poc després de veure la llum el Sil·labari català i el Tractat d'ortografia catalana, tots dos del 1904, Fabra tindrà un èxit notable amb la comunicació presentada al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Corria l'any 1906 i el gramàtic ocupava una càtedra com a enginyer químic a Bilbao; però aquesta circumstància no li va fer oblidar la seva gran passió. Durant el temps que va passar al País Basc continua l'estudi de la llengua a través dels romanistes i, fruit d'aquesta estada, publicarà el 1912 la seva fonamental Gramática de la lengua catalana, que tindrà una nova versió el 1918: Gramàtica catalana.

Les seves traduccions d'Ibsen i Maeterlinck, publicades a L'Avenç van contribuir al propòsit d'una reforma que a poc a poc anava consolidant-se. L'Institut d’Estudis Catalans adopta la gramàtica de Fabra com a oficial i promou l'edició d’una versió escolar. Així neix el Curs mitjà de gramàtica catalana (1918), un bon exemple de la preocupació de l'Institut i dels impulsors de la reforma per l'escola i l'ensenyament de la llengua. La lògica de l'ordre fabrià pren cos també entre els escriptors, que segueixen amb fruïció els articles del gramàtic a El Poble Català i celebra més tard la seva publicació en un volum: El català literari (1932).

Durant la dècada dels trenta, Fabra dóna a conèixer el Diccionari general de la llengua catalana (1932), autèntic pilar de la llengua, segons la seva concepció. Pompeu Fabra es va exiliar l'any 1939, però el seu esforç per a dotar el català d'una eina útil i moderna no va cessar. A Prada de Conflent treballa en la seva pòstuma Gramàtica catalana, que veurà la llum el 1956 gràcies a l'acurada edició del seu deixeble Joan Coromines.

Pompeu Fabra va morir a Prada, després de rebre nombrosos homenatges a l'exili, el 1948.

Entre els anys 2005 i 2013 s'ha publicat tota l'obra de Pompeu Fabra, un total de deu mil pàgines que constitueixen els nou volums de les Obres completes, sota la direcció de Jordi Mir i Joan Solà, amb la col·laboració de trenta especialistes. 

dimecres, 21 de febrer del 2018

Joan Oliver (Sabadell, 1899 - Barcelona, 1986). 

Signava la seva obra poètica amb el pseudònim de Pere Quart. Fill d'una acabalada família industrial: el seu besavi havia estat fundador de la Caixa de Sabadell i el seu pare era un personatge influent del Foment del Treball. Va estudiar Dret i viatjà força per Europa. 

Es dedicà a la literatura i fou fundador de La Mirada. El primer llibre, Una tragèdia a Líl·liput (1928) fou un recull de contes. El seu primer llibre de poesia, Les Decapitacions (1934), coincideix, i no per casualitat, amb la crisi política d'aquells anys. Estrenà i publicà les peces teatrals Cataclisme (1935) i Allò que tal vegada s'esdevingué (1936), una Oda a Barcelona (1936) i Bestiari (1937). 

A partir dels fets de juliol de 1936 multiplica les seves activitats literàries i cíviques i esdevé un dels intel·lectuals més compromesos en la lluita antifeixista. El 1938 estrena el drama La fam. La desfeta de 1939 ho canvia tot. Inicia el periple de l'exili, s'instal·la definitivament a Santiago de Xile, on sobreviu a base de traduccions, col·laboracions en la premsa i en la ràdio. El 1947 publica Saló de tardor. Quan torna a Barcelona, el 1948, és depurat amb dos mesos de presó. El 1956 publica Terra de naufragi. Lluny de desanimar-se dedica tots els seus esforços a la creació d'un teatre català que sigui alhora assequible a un públic burgès i literàriament i ideològicament digne: hi contribueix amb les traduccions de Pigmalió, de Shaw (1957) o la d'El Misantrop, de Molière, i amb obres pròpies com Ball robat (1958), Primera representació (1959) i Una drecera (1960). 

Malviu econòmicament gràcies a traduccions i col·laboracions a "Destino", entre d'altres. La seva situació econòmica millora el 1962, quan esdevé director literari de l'editorial Aymà. A l'editorial Montaneri Simó, on treballa en la confecció d'un diccionari de literatura, entra en contacte amb un grup d'estudiants i llicenciats joves, que troben en ell una mena de figura patriarcal. El 1960 publica Vacances pagades, i després, Dotze aiguaforts de Granyer (1962), Circumstàncies (1968), Quatre mil mots (1977) i Poesia empírica (1981). En el camp de la narrativa cal destacar Biografia de Lot i altres proses (1963). El 1970 se li concedí el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i Edicions Proa començà a publicar les seves obres completes. Mantingué la rebel·lia i la sempre fidel ideologia nacionalista fins a la seva mort

dilluns, 19 de febrer del 2018

Més punts per a la cistella!

El petó, d'Auguste Rodin
MESTRE D'AMOR 
Joan Salvat-Papasseit

Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura. 

No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent, més fidel la besada. 

¿Què hauries fet si mories abans 
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta. 

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada...

dimecres, 7 de febrer del 2018

El/la millor orador/a

Televisió de Catalunya prepara un nou projecte on la paraula serà la protagonista.

Image result for el millor orador

El programa buscarà el millor orador/a jove capaç de defensar un discurs davant d’un auditori. 

Els candidats hauran de superar les fases eliminatòries on s’avaluaran tant el contingut dels seus discursos com la posada en escena.

Busquem joves de 15 a 20 anys amb interessos diversos i curiositat pel món que els envolta, capacitat crítica, empatia, habilitats orals i interès en l’oratòria.

Si creieu que algun dels vostres alumnes pot ser un candidat us demanem que els faciliteu el seu contacte o bé que ells mateixos enviïn un petit vídeo (màxim 2 minuts) de presentació que contingui:
- nom i cognom
- correu electrònic o telèfon de contacte
- petit discurs on expliquin algun aspecte que els defineixi o interessi i per què voldrien participar en un programa d’aquestes característiques

Podeu contactar o fer-los arribar els vídeos a oratoria@tv3.cat o oratoria@tv3.cat fins el 12 de febrer de 2018.