dijous, 23 d’octubre del 2014
dilluns, 6 d’octubre del 2014
RECORD
Tot comença un dia que la Clara pensava que seria com
qualsevol altre. Es llevava, es dutxava, esmorzava i després treia al seu gos a
passejar i marxava cap a treballar.
Estava passejant al gos pel parc que hi ha a prop de casa
seva, quan es va fixar que faria tard a la feina. Va sortir corrent cap a casa,
a deixar al gos, i de la pressa que portava es va topar amb algú i tots dos van
caure a terra. En veure qui era, la Clara es va quedar mirant el noi amb qui
havia topat, com si el conegués de feia anys. Però, el noi, per contra, la va
cridar perquè no es va fixar per on anava. La Clara va disculpar-se i va tornar a mirar
el rellotge, feia tard a la feina. Va tornar a disculpar-se i va sortir corrent.
El noi se la va quedar mirant, coneixia la Clara, però ella no el va
reconèixer.
A la cafeteria on la Clara treballava no entrava gaire
gent però no estava buida, era un ambient tranquil i li agradava. La porta de
la cafeteria es va obrir i la persona que va entrar es va seure al costat de la
finestra. La Clara es va encarregar d’atendre’l. Quan es va acostar, va
reconèixer que era el noi amb qui s’havia topat aquell matí. Es va sorprendre perquè
mai havia anat a la cafeteria, la Clara l’hauria reconegut com a client
habitual. Però es va sorprendre més quan al demanar-li què volia, ell li va
dir: -Voldria que em recordessis.
Ana M. González 4t
divendres, 3 d’octubre del 2014
Un bon miniconte d'una companya
En tot el món es parlava de la famosa i codiciada joia d'or, una joia que convertiria al seu propietari en la persona més poderosa del món. Tothom la volia, però només ell, aquell avi boig i vell la posseïa, ell se'n volia desfer, però tot el que li oferien a canvi no li semblava mai suficient.
Va tenir sort el jove del poble del costat, se'l va trobar begut i amb gana, i l'avi li va oferir la joia a canvi de menjar. L'avi li va advertir, li va avisar que seria més poderosa que ell, que tindria conseqüències, que ja no hi hauria volta enrere una vegada fet el canvi, però igualment el jove va acceptar.
El jove va arribar a casa content, sentint-se afortunat i poderós per tenir la pedra. Ho va dir a tot el món, era l'enveja dels seus amics, però això només va ser al principi, va començar a tornar-se boig, es va quedar sol i desesperat, i va decidir anar a veure al vell, estava feliç i lliure, el jove li va tornar la joia, dient-li "ara ho entenc tot, el vertader poder, el de veritat, es el poder de tenir la capacitat de desfer-te de la joia".
Monika Ter 4tC
Subscriure's a:
Missatges (Atom)