dijous, 9 de novembre del 2017

Concurs de lectura en veu alta

Podreu participar-hi tots els que hi estigueu interessats.Farem una primera selecció a l'aula amb tribunal format pels professors de llenguaDies: 28  de novembre i 1 de desembre






William Shakespeare, «El món és escenari». Dins: Poesia anglesa i nord-americana. Traducció i notes de Marià Manent. Barcelona: Editorial Alpha, 1955, p. 72


El monòleg de Shylock és una de les intervencions més cèlebres de tot el repertori shakespearià i un discurs d’autodefensa que ha estat adaptat i tunejat múltiples vegades al llarg dels segles.

SHYLOCK: [Antonio] m’ha deshonrat, m’ha fet perdre mig milió de ducats, s’ha rigut de les meves pèrdues, s’ha burlat dels meus guanys, ha menyspreat el meu poble, m’ha desbaratat els negocis, m’ha refredat els amics i m’ha inflamat els enemics... i ¿per quina raó? Doncs perquè sóc jueu. ¿No té ulls, un jueu? ¿No té mans, òrgans, dimensions, sentits, afectes i passions, un jueu? ¿No es nodreix dels mateixos aliments, no el fereixen les mateixes armes,
no està exposat a les mateixes malalties, no es cura amb els mateixos remeis, no es refreda i s’escalfa amb el mateix hivern i amb el mateix estiu que un cristià?... Si ens punxeu, ¿no sagnem? Si ens feu pessigolles, ¿no riem? Si ens enverineu, ¿no ens morim?
I, si ens tracteu injustament, ¿no hem de venjar-nos?... Si en la resta som iguals, també en això ens hem d’assemblar. Si un jueu ofèn un cristià, ¿quina és la seva caritat? La venjança. Si un cristià ofèn un jueu, ¿quina serà la seva tolerància, segons l’exemple cristià?... Doncs serà la venjança! La vilesa que vosaltres deixeble no supera el mestre.

William Shakespeare, “El mercader de Venècia”




Les ones

Traducció de Maria Antònia Oliver

«Aquesta és la meva primera nit a col·legi –digué la Susan–, lluny del pare, lluny de casa meva. Els ulls se m’inflen, em couen de les llàgrimes. Odio l’olor de pi i de linòleum. Odio els matolls sacsejats pel vent i les rajoles del bany. Odio els acudits alegres i l’aspecte llustrós de tothom. He deixat l’esquirol i els coloms al noi perquè els guardi. La porta de la cuina porteja i els trets percudeixen contra les fulles quan en Percy dispara contra les gralles. Aquí tot és fals. Tot és xaró. La Rhoda i la Jinny seuen, lluny de mi, vestides de sarja fosca i miren la senyoreta Lambert que llegeix un llibre que té davant, asseguda sota un retrat de la reina Alexandra. També hi ha una sanefa blava brodada per alguna de les noies grans. Si no premo els llavis, si no matxuco el mocador, ploraré.»

«La claror porprada de l’anell de la senyoreta Lambert –digué la Rhoda– creua constantment la taca negra de la pàgina blanca del llibre d’oracions. És una claror vinosa, amorosa. Ara que els nostres baguls estan desfets als dormitoris, seiem aquí en ramat, sota mapes de tot el món. Hi ha pupitres amb tinters. Aquí hem de fer els exercicis amb tinta. Però aquí jo no sóc ningú. No tinc cara. Tota aquesta colla, totes vestides de sarja fosca, m’ha robat la identitat. Som totes esquerpes, no som amigues. Cercaré una cara, una cara monumental i serena, i li atorgaré omnisciència, i la portaré sota el vestit com un talismà i aleshores, ho prometo, buscaré un congost del bosc on pugui exposar-hi la meva col·lecció de tresors. M’ho prometo. Així és que no ploraré.»

Virginia Woolf, Les ones. Barcelona: Edhasa, 1989.


CYRANO DE BERGERAC – EDMOND ROSTAND
(Fragment)

VESCOMTE
Teniu... Teniu... el nas gran!

CYRANO
Es diu gros... Res més?...
Ah, no! És massa curt, minyó!
Se'n poden dir de coses amb matís vexador
i amb tons tan variats!... Preneu-ne algun exemple:
Agressiu: “Jo, senyor, si tingués aquest temple,
manaria a l'instant que algú me l'amputés!”
Amical: “No suqueu al got el vostre excés?
Per beure, us aconsello un tub d'assaig!”
Descriptiu: “És un roc!... És un pic!... És un faig!
Què dic, un faig, no, no... que és tota una muntanya!”
Tafaner: “I us serveix per res la llarga banya?
Potser per escometre, o bé per cornucòpia?”
Divertit: “Vós ted'estimar els ocellets: observo plomissol
al pal del galliner on reposen del vol!”
Truculent: “Oi, senyor, que quan traieu el fum,
pel vapor del tabac que us surt d'aquest tendrum,
hi ha algú que crida, foc! Amb tanta fumarada!...”
Previsor: “Vigileu, per ell arrossegada,
amb aquest pes, la testa us pot caure al trespol!”
Tendre: “Si no hi planteu un petit parasol,
tinc por que no se us torni tan vermell com un rave!”
Pedant: “Només la bèstia que Plaute batejava
amb el nom d'hipocampelefantocamell,
duia, sota del front, tanta carn en farcell!”
Senyor: “La moda diu que aquest ganxo és notícia,
per penjar-hi el barret, no us cal gaire perícia!”
Emfàtic: “I cap vent no pot, nas magistral,
constipar-te sencer, llevat d'un fort mestral!”
Dràmatic: “És com el Mar Roig sempre que sagna!”
Sorprès: “Pel perfumista fóra un anunci magne!”
Líric: “Sou un tritó, o una clàssica cita?”
Càndid: “El monument, a quina hora es visita?”
Respectuós: “Saludo amb una barretada,
d'això se'n diu, senyor, tenir casa parada!”
Pagès: “Poc que és un nas, això d'aquí al davant!
Pudé és un melonet, pudé és un nap gegant!”
Militar: “L'objectiu de la cavalleria!”
Pragmàtic: “No voleu rifar-lo en loteria?
Probablement, senyor, serà el premi més gros!”
En fi, plagiant Príam en un sanglot commós:
“Contempleu aquest nas que els trets del seu senyor
privava d'harmonia! N'és roig, el traïdor!”
- Tot això, més o menys, m'hauríeu d'haver dit
si sabéssiu de lletra, si fóssiu instruït!
Però d'instrucció no en teniu, ho heu d'admetre,
lamentable persona, i pel que fa a la lletra
només teniu les tres de la paraula “ruc”!
Però si no tinguéssiu el magí tan feixuc
i haguéssiu gosat dit, parlant a rajaploma,
una només, només una petita broma,
no hauríeu pas pogut articular el cinquè
mot del començament del principi, perquè
si a mi mateix m'agrada de servir-me aquest plat,
quan me'l serveix un altre, n'estic força enfadat!





Dominar les destreses per a una lectura expressiva correcta
Per a dominar les destreses necessàries per tal de fer una lectura expressiva correcta es poden tenir en compte els punts següents:

  • Llegir amb una entonació adequada, amb la velocitat, la pronunciació i el ritme que demana cada tipus de text.
  • Controlar el procés lector per a assegurar una lectura correcta d’allò que diu el text (preparar-se la lectura, mantenir l’atenció, saber què s’ha de fer davant de paraules difícils…).
  • Llegir en públic textos diversos, amb expressivitat, captant l’atenció, amb l’entonació, el ritme i la velocitat adients en cada cas, controlant el procés de lectura.
  • Tenir clar amb quin objectiu o amb quina intenció es llegeix un text determinat (un llibre de consulta, un fullet de propaganda, un rètol, un diccionari, un còmic, una novel·la…), per a ajustar-hi la lectura.
  • Expressió oral

    En grups de dos prepareu un tema per exposar a la resta de la classe. El tema és lliure. Cal que sigui d'interès general. 

    Podreu emprar un powerpoint o un prezi que haureu de descarregar del votre google drive o sistema d'emmagatzematge similar.

    L'exposició no ha de durar més de 5 minuts. Les diapositivies són un suport per a l'exposició oral. Recordeu que valoro la vostra capacitat de parlar en públic i no pas la lectura en veu alta en aquesta activitat.

    Per fer l'activitat rellegiu la pàgina d'aquest bloc, Parlar en públic. Empreu 5 connectors dels que us proposem.

    Dia d'exposició: 4 de desembre


    dilluns, 6 de novembre del 2017

    ERRADES I MILLORES DEL DARRER ESCRIT

    Image result for millores



    Alguns heu afirmat que mots com tristesa i alegria són adjectius. Recordeu que són substantius abstractes. Els adjectius serien trist/a i alegre.


    Et dones comptes de que no tot és color de rosa.
    pot ser i dolent.
    El aniversaris, poden ser tristos...
    per enfermetats greus
    tenim que millorar
    fer-ho a lo gran
    fins i tots és agobiant
    continuï visquent
    cal remeiar-ho
    entenc que hi hagin persones
    et fa pensar en lo curta que és la vida.