divendres, 5 d’abril del 2019

Un altre poema per a la cistella de punts



La Fageda d'en Jordà, una de les 28 reserves naturals del Parc Natural, creix sobre una colada de lava del volcà Croscat que s'estén pels municipis de Santa Pau, Olot i les Preses.
Bosc de faigs (Fagus sylvatica) excepcional perquè ha crescut sobre la colada de lava del volcà del Croscat, en un lloc pla amb turons suaus (tossols). 
Font d'inspiració d'artistes, com Joan Maragall, que va escriure el poema que la va fer famosa 

Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Joan Maragall




Joan Maragall i Gorina (Barcelona10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911)[1] fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX.[2] La seva obra manuscrita es conserva a l'Arxiu Joan Maragall de Barcelona.
Membre de la intel·lectualitat culta de la Barcelona de la Renaixença, de la qual havia heretat el floralisme[3] i el retoricisme, va fer una defensa de l'espontaneïtat i de la recerca de la simplicitat i arribà a desenvolupar la seva «teoria de la paraula viva», que va crear escola.[2] Va fer de la seva obra poètica la vessant literària més coneguda, si bé destaca la seva important producció en prosa, amb més de 450 textos, entre articles, assaigs, discursos, semblances biogràfiques i pròlegs. La seva activitat com a periodista al Diari de Barcelona i La Veu de Catalunya va ser un dels mitjans que li va permetre projectar una opinió que generà una important influència social.[4] Així mateix, va traduir al català obres de GoetheNietzsche i Novalis, introduint així a Catalunya una bona part de la literatura alemanya.[2]
En la vessant personal, Joan Maragall va ser un home d'arrels religioses i una forta implicació política. Entre l'«Adéu Espanya» i l'iberisme, la seva influència sempre va ser vigent a Catalunya de forma més o menys visible.[4] Va ser un personatge amb múltiples contactes, amb els quals mantenia una extensa correspondència d'un interès que supera de molt el fet purament anecdòtic o biogràfic.
Un dels seus néts és Pasqual Maragall i Mirapresident de la Generalitat de Catalunya entre 2003 i 2006.

dilluns, 1 d’abril del 2019

Feina de Setmana Santa

Llegir text de la pàgina 90-91
Feu els exercicis de la pàgina 92-93: 1, 2, 3, 4, 5, 7, 9, 11,13 i 15.

Image result for setmana santa