A les nou escenes, que podrien abraçar uns quants mesos del curs, es
despleguen els conflictes acadèmics i personals de l’un i l’altra.
L’acció parteix d’una amenaça exercida per David sobre un company amb la
consegüent visita que l’obliguen a fer al despatx de la seua tutora. A
partir d’ací, les successives converses -i monòlegs- en què ambdós van
obrint-se i trobant-se com a persones ens fan descendir a les causes que
provoquen la violència contra els dèbils, la falta d’empatia, la baixa
autoestima dels estudiants i el negativisme envers els professors.
La complexitat del món educatiu, familiar i sentimental –com assenyala Francesc Foguet en la magnífica introducció del llibre- es troben en estat permanent de liquació, de pèrdua de solideses i vincles socials, de degradació afectiva, de liquidació de referents, de valors i de somnis, i de tots els contres que sapiguem afegir-hi. Afortunadament hi ha persones –entre elles, bona part del professorat- que creuen en el sentit crític i humanístic de l’educació i de la vida, i pensen que tothom necessita (de) tothom i que escoltar val tant com parlar. Molts professors són sensibles també a aprendre dels alumnes.
La complexitat del món educatiu, familiar i sentimental –com assenyala Francesc Foguet en la magnífica introducció del llibre- es troben en estat permanent de liquació, de pèrdua de solideses i vincles socials, de degradació afectiva, de liquidació de referents, de valors i de somnis, i de tots els contres que sapiguem afegir-hi. Afortunadament hi ha persones –entre elles, bona part del professorat- que creuen en el sentit crític i humanístic de l’educació i de la vida, i pensen que tothom necessita (de) tothom i que escoltar val tant com parlar. Molts professors són sensibles també a aprendre dels alumnes.
Antoni de la Torre, professor de llengua a l'IES Joanot Martorell de València
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per fer una aportació.