EL
SEU TRESOR
L’Helena
era una noia càlida, positiva i feliç. Tot va canviar quan la seva
única àvia, l’única que havia conegut, va emmalaltir. L’Helena
la visitava sempre que podia amb un somriure d’orella a orella
perquè la seva àvia no se sentís trista i així també s’animava
a ella mateixa. Els dies passaven i la seva àvia no millorava.
L’Helena no havia perdut l’esperança i com cada dia, l’anava a
visitar amb un dolç somriure. Desgraciadament, l’àvia va morir.
L’Helena va quedar destrossada.
Després
del funeral, van donar-li una capseta que li havia deixat la seva
àvia amb una nota que deia “Aquest és el meu tresor, cuida-me’l
bé”. Ella no va obrir la capseta, no s’hi veia amb forces.
Van
passar uns mesos i l’Helena gairebé no parlava amb ningú, estava
molt trista. Un dia va decidir obrir la capseta de la seva
àvia. En obrir-la, una llàgrima li va caure per la galta però els
seus llavis dibuixaven un somriure. Dins la caixa hi havia una foto
d’ella i la seva àvia a l’hospital. Amb la foto hi havia una
noteta que deia “No deixis que ningú t’esborri el teu preciós
somriure”.
Marta
Barraso Fernández 4t B
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per fer una aportació.