UN CAFÈ AMB LLET, SI US PLAU
Tots
els matins el veia, aquell noi assegut a la mateixa cafeteria, al
mateix lloc demanant el mateix, es passava una hora mirant per la
finestra. Jo em preguntava en què estava pensant, després se
n’anava i al dia següent tornava, puntual, a les nou del mati i
feia el mateix.
Jo
preguntava a la Loli, la cambrera de la cafeteria si havia parlat
d'alguna cosa amb ell però la seva resposta era no, sempre era el
mateix, ella deia:
-Bon
dia què vol?
-Un
cafè amb llet amb dos de sucre, si us plau – responia ell.
Ella
li portava i més tard li cobrava i ell s'anava. Això era tot, però
la situació va canviar fa uns mesos, quan va aparèixer una noia,
el va saludar i es van posar a parlar, semblava que es coneixien.
Des d’aquell dia torna de tant en tant però
sempre acompanyat d'aquella noia. Jo m’he quedat rumiant; potser ell li va fer una promesa d'amor i li va
dir que l’esperaria tots el dies a la mateixa hora fins que ella
volgués estar amb ell, -Oi que seria molt romàntic?, Però potser
sóc jo que tinc un esperit molt somiador, encara que no vaig en tan
mal camí, he escoltat per la cafeteria que els han vist fent-se un
petó i que fins tot parlen de casar-se.. Oh... ja m’ho estic
imaginant ella de blanc amb ell jurant-se amor etern.. que bonic.. ,
però potser mai ho sabré, si és que al cap i a la fi l’únic
que sé segur és que tots els de la cafeteria són uns xafarders.
Hillary Zarco, 4t ESO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per fer una aportació.