Tres punts per a la cistella
CORRANDES D'EXILI
Una nit de lluna plenatramuntàrem la carena,lentament, sense dir re ...Si la lluna feia el pletambé el féu la nostra pena.
L'estimada m'acompanyade pell bruna i aire greu(com una Mare de Déuque han trobat a la muntanya.)
Perquè ens perdoni la guerra,que l'ensagna, que l'esguerra,abans de passar la ratlla,m'ajec i beso la terrai l'acarono amb l'espatlla.
A Catalunya deixíel dia de ma partidamitja vida condormida:l'altra meitat vingué amb miper no deixar-me sens vida.
Avui en terres de Françai demà més lluny potser,no em moriré d'anyorançaans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallèstres turons fan una serra,quatre pins un bosc espès,cinc quarteres massa terra."Com el Vallès no hi ha res".
Que els pins cenyeixin la cala,l'ermita dalt del pujol;i a la platja un tenderolque batega com una ala.
Una esperança desfeta,una recança infinita.I una pàtria tan petita
que la somio completa.
Pere Quart (Joan Oliver)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per fer una aportació.