En tot el món es parlava de la famosa i codiciada joia d'or, una joia que convertiria al seu propietari en la persona més poderosa del món. Tothom la volia, però només ell, aquell avi boig i vell la posseïa, ell se'n volia desfer, però tot el que li oferien a canvi no li semblava mai suficient.
Va tenir sort el jove del poble del costat, se'l va trobar begut i amb gana, i l'avi li va oferir la joia a canvi de menjar. L'avi li va advertir, li va avisar que seria més poderosa que ell, que tindria conseqüències, que ja no hi hauria volta enrere una vegada fet el canvi, però igualment el jove va acceptar.
El jove va arribar a casa content, sentint-se afortunat i poderós per tenir la pedra. Ho va dir a tot el món, era l'enveja dels seus amics, però això només va ser al principi, va començar a tornar-se boig, es va quedar sol i desesperat, i va decidir anar a veure al vell, estava feliç i lliure, el jove li va tornar la joia, dient-li "ara ho entenc tot, el vertader poder, el de veritat, es el poder de tenir la capacitat de desfer-te de la joia".
Monika Ter 4tC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per fer una aportació.