RECORD

Tot comença un dia que la Clara pensava que seria com qualsevol altre. Es llevava, es dutxava, esmorzava i després treia al seu gos a passejar i marxava cap a treballar.

Estava passejant al gos pel parc que hi ha a prop de casa seva, quan es va fixar que faria tard a la feina. Va sortir corrent cap a casa, a deixar al gos, i de la pressa que portava es va topar amb algú i tots dos van caure a terra. En veure qui era, la Clara es va quedar mirant el noi amb qui havia topat, com si el conegués de feia anys. Però, el noi, per contra, la va cridar perquè no es va fixar per on anava. La Clara va disculpar-se i va tornar a mirar el rellotge, feia tard a la feina. Va tornar a disculpar-se i va sortir corrent. El noi se la va quedar mirant, coneixia la Clara, però ella no el va reconèixer.

A la cafeteria on la Clara treballava no entrava gaire gent però no estava buida, era un ambient tranquil i li agradava. La porta de la cafeteria es va obrir i la persona que va entrar es va seure al costat de la finestra. La Clara es va encarregar d’atendre’l. Quan es va acostar, va reconèixer que era el noi amb qui s’havia topat aquell matí. Es va sorprendre perquè mai havia anat a la cafeteria, la Clara l’hauria reconegut com a client habitual. Però es va sorprendre més quan al demanar-li què volia, ell li va dir: -Voldria que em recordessis.

Ana M. González 4t