EXPRESSIÓ ORAL: EL DEBAT

Comprensió lectora i expressió oral. Intervenció en un debat

1. Llegiu l'apartat Parlar en públic destinat a l'expressió oral del blog.
2. Empreu 5 connectors (2 punts).
3. Escolliu un tema de controvèrsia: eutanàsia, avortament, pena de mort...

Part monologada

Juntament amb tres companys més, participeu en la Lliga de Debat Universitari que cada any organitza la Xarxa Vives d’Universitats. El debat en el qual us toca participar tracta el tema del malbaratament d’aliments.

Per preparar-vos el debat heu consultat diverses fonts i heu recollit diverses dades,  a partir de les quals heu d’exposar el més rellevant de la vostra opinió tant a l’equip que defensa l’opinió contrària com als membres de la comunitat universitària que s’han desplaçat a la Sala de Graus de la Facultat de Dret per observar el debat sobre aquest tema.

Per tant, amb el material que teniu (entre el qual compteu amb una notícia del diari), genereu un discurs en què:

§  Presenteu les dades més rellevants que heu recollit sobre el malbaratament alimentari a Catalunya.

§  Valoreu les dades que ha presentat recentment l’Agència de Residus de Catalunya (podeu referir-vos a casos concrets, exemples).

§  Convenceu el públic present en el debat perquè prengui consciència d’aquesta qüestió.

Interacció

Preguntes de l’examinador/a A que assumeix el rol de periodista assistent a la vostra presentació.

Sóc una professora de la Universitat i m’agradaria fer-vos algunes preguntes, si no hi teniu inconvenient.

1. Creieu que fer públics els documents en què s’afirma que es llencen tants de quilos de menjar en bon estat pot tenir algun impacte en la quotidianitat de la ciutadania i que, per tant, poden provocar algun canvi d’hàbit?
2. Penseu que campanyes com “Envàs on vas” són efectives? Produir-les no és també un malbaratament de diners?

Cada català llença 100 quilos de menjar en bon estat a l’any

Mig milió de persones menjarien un any amb els 35 kg d’aliments en bon estat que cada català llença a les escombraries de mitjana a l’any. La situació obliga a fer una profunda reflexió dels sectors implicats per posar límit al malbaratament de recursos. Caldria que la societat prengués consciència i, alhora, iniciar programes que seguissin les recomanacions de la UE, que es marca l’objectiu de reduir a la meitat el menjar desaprofitat el 2025.

Amb aquest propòsit, la plataforma per a l’aprofitament dels aliments ha fet públic el manifest Prou de malbaratar aliments, en què es marquen les línies mestres de l’estratègia per optimitzar la distribució i el bon ús del menjar. El punt de partida és ponderar l’oferta i ajustar-la a la demanda real. «No té sentit produir el que no demana el consumidor», exposa Paco Muñoz Gutiérrez, creador de l’informe, encarregat per l’Agència de Residus de Catalunya.

EL DESTÍ DE L’EXCEDENT / També per a l’excedent, lògic i inevitable, «s’han de trobar fórmules per a la seva vehiculització», com el «proveïment per a beneficència» o més laxitud en els «criteris que la indústria aplica» per acceptar fruites i verdures, exposa Muñoz Gutiérrez. Una tolerància que també han de tenir en compte el distribuïdor i el consumidor final. Un canvi de mentalitat inviable sense una «reforma normativa» i més implicació de les autoritats.

Ajudaria a sensibilitzar el ciutadà local que sabés que per cada quilo d’aliments en un estat raonable del qual es desfà també llença a les escombraries més de tres euros. «Uns 800 milions d’euros, només en cost directe. El pressupost de la Conselleria d’Agricultura», afegeix.

‘MENJAR ON VAS’ / Per alterar els hàbits de les famílies, l’Agència Catalana de Residus preveu realitzar una campanya «de l’estil de l’Envàs on vas». Una sensibilització a la qual ajudaria l’exclusió de la data de consum recomanat per mantenir només la de caducitat. «En un moment determinat poden alterar-se les propietats organolèptiques (gust, olor, textura), però segueix sent un producte saludable i amb els seus nutrients essencials», argumenta.

A més de l’estalvi per a les famílies, la mesura tindria avantatges en justícia social. També s’apreciaria en l’impacte ambiental, amb una millor distribució dels recursos naturals. Segons recorda la plataforma: aquells 35 quilos que llença cada català a la brossa precipitadament representen un 20% de la producció de les terres cultivades a Catalunya.

Font: El Periódico de Catalunya (21 de febrer de 2014)