dimecres, 13 de març del 2019

Josep Carner, autor noucentista

Josep Carner (Barcelona, 1884 Brussel·les, 1970). 

Image result for josep carner

Pertanyia a una família petitburgesa. Als dotze anys publicà els seus primers textos en la revista "L'Aureneta", on es revelà com escriptor precoç. 

El 1897 entrà a la Universitat de Barcelona, on descobrí el catalanisme polític, i es llicencià en Dret i Filosofia. 

El 1911 fou designat membre de la Secció Filològica de l'IEC, i col·laborà estretament amb Fabra en la fixació i l'enriquiment de la llengua. 

Durant la Dictadura de Primo de Rivera i la República col·laborà al diari "La Publicitat". El 1921 ingressà en la carrera consular, en la qual exercí càrrecs successivament a Gènova, San José de Costa Rica, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la Guerra Civil es posà al costat de la República i restà a Brussel·les, on es casà amb Émilie Noulet. Es refugià a Mèxic, on professà a la Universitat Lliure. 

Entre la seva obra poètica destaquem Llibre dels poetes (1904), Primer llibre de sonets (1905), Els fruits saborosos(1906), Segon llibre de sonets (1907), Verger de les galanies (1911), Auques i ventalls (1914), entre d'altres. La seva poesia és aplegada i revisada al volum Poesia (1957). 
En teatre destaquem El giravolt de maig (1928), El Ben Cofat i l'Altre (1951) i Cop de vent(1966). En prosa escriu L'idil·li dels nyanyos (1903) i La malvestat d'Oriana (1910); els articles, contes, jocs lingüístics són recollits a Les planetes del verdum (1918), Les bonhomies (1925) i Tres estels i un ròssec (1927); el 1970 escriví l'estudi literari Teoria de l'ham poètic

La seva activitat com a traductor comprèn des de poetes xinesospassant per Shakespeare, Molière i Andersen, i acabant amb Lewis Carrol, entre d'altres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per fer una aportació.