EL NOUCENTISME: UNA VOLUNTAT DE PERFECCIÓ POÈTICA 

Un cop passada la moda modernista, aproximadament entre els anys 1910 i 1930, va aparèixer a Catalunya un moviment literari anomenat Noucentisme, que va donar els millors poetes del segle XX. 

El Noucentisme es va gestar a la universitat de Barcelona, on joves intel·lectuals que llavors eren estudiants van començar-se a reunir i a compartir els seus gustos literaris. De seguida van acordar que la poesia és, de tots els gèneres literaris, el més important perquè és el més difícil de dominar i el que és capaç de dir més coses en menys paraules. Segons els noucentistes, per fer una poesia de molta qualitat cal fixar-se en la poesia clàssica i prendre-la com a model. Un dels intel·lectuals més importants del Noucentisme va ser Eugeni D’Ors que, a través dels seus articles publicats en diaris de l’època, va anar donant a conèixer aquestes noves idees sobre l’art, basades en el model del món clàssic. Seguint les idees noucentistes, aviat va aparèixer a Catalunya un jove poeta que va deixar tothom meravellat: Josep Carner (1884–1979). Només tenia vint-i-dos anys quan va publicar un llibre de poemes bellíssims titulat “Els fruits saborosos”. Precisament per la seva joventut i pel domini que demostrava tenir de l’art poètica, va ser anomenat “el príncep de la poesia”. Altres llibres importants d’aquest autor són “La paraula en el vent”, “Auques i ventalls” i “El cor quiet”. El Noucentisme va tenir la virtut d’impulsar l’obra de joves poetes (com Carles Riba o J. V. Foix) que van arribar a fer poemes d’una perfecció indiscutible.