LA RESIDÈNCIA PERDUDA
No puc creure que acceptés, si a mi tot això em fa molta por. Però a qui
se li acudeix anar a una casa abandonada a passar la nit? Bé, sí sé a qui
se li acudeixen aquestes coses, al mateix que ho està gravant i que
despr... Espera!! Això ha sigut un piano? He sentit un piano en el pis
superior!! La resta també ho ha sentit, no entenc per què segueixen amb
ganes de seguir.
Fa una estona que som aquí, aquesta és la cinquena habitació a la que
entrem. Ella té raó, quina cadira més lletja hi ha sobre la taula. Els altres
comencen a llegir un cartell d’una joguina ‘Tu em tanques però jo sóc
feliç’.
Definitivament vull sortir d’aquí.
Per fi! El que els ha costat sortir de l’habitació. Per què està dient un nom
de noia? M’és igual, jo només vull sortir. No! No! La cadira acaba de
caure! A sobre el noi de la càmera s’està queixant de tres talls que li
acaben d’aparèixer al coll...
Qui em mana a mi a anar a la residència perduda?
Cristina Molina
4t C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per fer una aportació.