José de Sousa Saramago (Azinhaga, Portugal, 16 de novembre de 1922 - Lanzarote, 18 de juny de 2010)[1] fou un escriptor portuguès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1998.[1]
Les seves obres destaquen per la denúncia dels mals de la societat
actual, portant a l'extrem algun dels casos per analitzar què passaria i
posar-lo de relleu. Sempre hi ha algun protagonista que s'oposa a
deixar-se anar, és l'arquetip de l'heroi. Pel que fa a l'estil, usa
frases llargues, amb un estil de puntuació propi. El 1944 inicià l'escriptura de la seva primera novel·la, Terra do pecado ("Terra del pecat", 1947), que no va tenir gens d'èxit. La seva segona novel·la Claraboia no pogué ni tan sols publicar-la. Aquest fet provocà que abandonés la literatura durant vint anys.
| « | Senzillament no tenia res a dir i quan no es té res a dir el millor és callar. | » |
La seva primera gran novel·la fou Levantado do chao (1980), un retrat fresc i vívid de les condicions de vida dels treballadors de la població de Lavre, situada a la regió d'Alentejo. Amb aquest llibre Saramago aconseguí trobar la seva veu pròpia, amb l'estil gairebé poètic que el caracteritza.
La novel·la O Evangelho Segundo Jesus Cristo ("L'Evangeli segons Jesucrist", 1991) el catapulta a la fama a causa d'una polèmica sense precedents a Portugal (que es considera una república laica),
quan el govern veta la seva presentació al Premi Literari Europeu
d'aquell any, al·legant que "ofèn als catòlics". Com a acte de protesta
Saramago abandona Portugal i s'instal·la a l'illa de Lanzarote (Illes Canàries). El 1995 publica Ensaio sobre a cegueira ("Assaig sobre la ceguesa") i el 1998 és guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per
una obra que amb paràboles sustentades per la seva imaginació,
compassió i ironia ens permet contínuament observar una nova realitat
il·lusòria, esdevenint el primer autor en llengua portuguesa en rebre aquesta distinció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per fer una aportació.