Data de lliurament: 8 de febrer

una altra entrevista Al cotxe | Carlos Cuevas: "No sempre soc un tros de pa"

Activitat d'expressió oral: fer una entrevista

En grups de dos simuleu una entrevista a un personatge famós: poeta, filòsof/a, científic/a, metge/essa...

Pot ser un personatge històric.

Caldrà que el presentador introdueix-hi el personatge entrevistat. S'ha d'explicar perquè és interessant entrevistar-lo.

Exemple d'entrevista radiofònica a Quim Masferrer



S'ha de centrar l'entrevista en algun aspecte concret o tema determinat. Per exemple, podeu fer veure que sou el Paris de la Il·líada d'Homer, príncep troià que va raptar Helena, i l'entrevista es focalitza en el perquè del rapte; o bé que sou Darwin i expliqueu com us vau adonar de la teoria de l'evolució de les espècies;  o bé, que sou Gaudí i expliqueu en què us vau fixar per fer la Pedrera.

Dia d'exposició: 28 de febrer i 1 de març

Charles Robert Darwin (12 de febrer de 1809 - 19 d'abril de 1882) fou un naturalista anglès, que va explicar que totes les espècies han evolucionat al llarg del temps a partir d'avantpassats comuns mitjançant la selecció natural.

Aconsegueix 3 punts per a la cistella, memoritza el poema de Carner!

Cançoneta incerta

Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena?

És a la vila o és al pi
de la carena?

Un lliri blau color de cel,
diu: -Vine, vine-.
Però: -No passis!- diu un vel
de teranyina. 

¿Serà drecera del gosat,
rossola ingrata,
o bé un camí d'enamorat,
colgat de mata?

¿És un recer per a adormir
qui passi pena?
Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena? 

¿Qui sap si trist o somrient
acull son hoste?
¿Qui sap si mor sobtadament,
sota la brosta?

¿Qui sabrà mai aquest matí
a què em convida?
I és camí incert cada camí,
n'és cada vida.

Josep Carner

‘Què hi ha a un canal de booktube?'

Emociona't amb la lectura

EL NOUCENTISME: UNA VOLUNTAT DE PERFECCIÓ POÈTICA 

Un cop passada la moda modernista, aproximadament entre els anys 1910 i 1930, va aparèixer a Catalunya un moviment literari anomenat Noucentisme, que va donar els millors poetes del segle XX. 

El Noucentisme es va gestar a la universitat de Barcelona, on joves intel·lectuals que llavors eren estudiants van començar-se a reunir i a compartir els seus gustos literaris. De seguida van acordar que la poesia és, de tots els gèneres literaris, el més important perquè és el més difícil de dominar i el que és capaç de dir més coses en menys paraules. Segons els noucentistes, per fer una poesia de molta qualitat cal fixar-se en la poesia clàssica i prendre-la com a model. Un dels intel·lectuals més importants del Noucentisme va ser Eugeni D’Ors que, a través dels seus articles publicats en diaris de l’època, va anar donant a conèixer aquestes noves idees sobre l’art, basades en el model del món clàssic. Seguint les idees noucentistes, aviat va aparèixer a Catalunya un jove poeta que va deixar tothom meravellat: Josep Carner (1884–1979). Només tenia vint-i-dos anys quan va publicar un llibre de poemes bellíssims titulat “Els fruits saborosos”. Precisament per la seva joventut i pel domini que demostrava tenir de l’art poètica, va ser anomenat “el príncep de la poesia”. Altres llibres importants d’aquest autor són “La paraula en el vent”, “Auques i ventalls” i “El cor quiet”. El Noucentisme va tenir la virtut d’impulsar l’obra de joves poetes (com Carles Riba o J. V. Foix) que van arribar a fer poemes d’una perfecció indiscutible.

Calendari 2n trimestre

Dictat preparat: dijous 11 de gener (4t B), dimecres 17 de gener (4t C) 

Examen 1r parcial: 23 de gener

Examen novel·la: 20 de febrer

Examen 2n parcial: 27 de febrer

Una comprensió lectora per Nadal

Llegiu el text de les pàgines 130 i 131 
i feu els exercicis 1, 2, 4, 6, 9, 12,16, 17, 18, 19 i 20.

EXPRESSIÓ ESCRITA

Recordeu que cal emprar, almenys 3 connectors de l'apartat del blog Parlar en públic (destaqueu-los).

Separeu en tres paràgrafs visualment clars.

Dia de lliurament: dimarts 19 de desembre

Concurs de lectura en veu alta

Podreu participar-hi tots els que hi estigueu interessats.Farem una primera selecció a l'aula amb tribunal format pels professors de llenguaDies: 28  de novembre i 1 de desembre

William Shakespeare, «El món és escenari». Dins: Poesia anglesa i nord-americana. Traducció i notes de Marià Manent. Barcelona: Editorial Alpha, 1955, p. 72

---

El monòleg de Shylock és una de les intervencions més cèlebres de tot el repertori shakespearià i un discurs d’autodefensa que ha estat adaptat i tunejat múltiples vegades al llarg dels segles.

SHYLOCK: [Antonio] m’ha deshonrat, m’ha fet perdre mig milió de ducats, s’ha rigut de les meves pèrdues, s’ha burlat dels meus guanys, ha menyspreat el meu poble, m’ha desbaratat els negocis, m’ha refredat els amics i m’ha inflamat els enemics... i ¿per quina raó? Doncs perquè sóc jueu. ¿No té ulls, un jueu? ¿No té mans, òrgans, dimensions, sentits, afectes i passions, un jueu? ¿No es nodreix dels mateixos aliments, no el fereixen les mateixes armes,

no està exposat a les mateixes malalties, no es cura amb els mateixos remeis, no es refreda i s’escalfa amb el mateix hivern i amb el mateix estiu que un cristià?... Si ens punxeu, ¿no sagnem? Si ens feu pessigolles, ¿no riem? Si ens enverineu, ¿no ens morim?

I, si ens tracteu injustament, ¿no hem de venjar-nos?... Si en la resta som iguals, també en això ens hem d’assemblar. Si un jueu ofèn un cristià, ¿quina és la seva caritat? La venjança. Si un cristià ofèn un jueu, ¿quina serà la seva tolerància, segons l’exemple cristià?... Doncs serà la venjança! La vilesa que vosaltres deixeble no supera el mestre.

William Shakespeare, “El mercader de Venècia”

Les ones

Traducció de Maria Antònia Oliver

«Aquesta és la meva primera nit a col·legi –digué la Susan–, lluny del pare, lluny de casa meva. Els ulls se m’inflen, em couen de les llàgrimes. Odio l’olor de pi i de linòleum. Odio els matolls sacsejats pel vent i les rajoles del bany. Odio els acudits alegres i l’aspecte llustrós de tothom. He deixat l’esquirol i els coloms al noi perquè els guardi. La porta de la cuina porteja i els trets percudeixen contra les fulles quan en Percy dispara contra les gralles. Aquí tot és fals. Tot és xaró. La Rhoda i la Jinny seuen, lluny de mi, vestides de sarja fosca i miren la senyoreta Lambert que llegeix un llibre que té davant, asseguda sota un retrat de la reina Alexandra. També hi ha una sanefa blava brodada per alguna de les noies grans. Si no premo els llavis, si no matxuco el mocador, ploraré.»

«La claror porprada de l’anell de la senyoreta Lambert –digué la Rhoda– creua constantment la taca negra de la pàgina blanca del llibre d’oracions. És una claror vinosa, amorosa. Ara que els nostres baguls estan desfets als dormitoris, seiem aquí en ramat, sota mapes de tot el món. Hi ha pupitres amb tinters. Aquí hem de fer els exercicis amb tinta. Però aquí jo no sóc ningú. No tinc cara. Tota aquesta colla, totes vestides de sarja fosca, m’ha robat la identitat. Som totes esquerpes, no som amigues. Cercaré una cara, una cara monumental i serena, i li atorgaré omnisciència, i la portaré sota el vestit com un talismà i aleshores, ho prometo, buscaré un congost del bosc on pugui exposar-hi la meva col·lecció de tresors. M’ho prometo. Així és que no ploraré.»

Virginia Woolf, Les ones. Barcelona: Edhasa, 1989.

CYRANO DE BERGERAC – EDMOND ROSTAND

(Fragment)

VESCOMTE

Teniu... Teniu... el nas gran!

CYRANO

Es diu gros... Res més?...

Ah, no! És massa curt, minyó!

Se'n poden dir de coses amb matís vexador

i amb tons tan variats!... Preneu-ne algun exemple:

Agressiu: “Jo, senyor, si tingués aquest temple,

manaria a l'instant que algú me l'amputés!”

Amical: “No suqueu al got el vostre excés?

Per beure, us aconsello un tub d'assaig!”

Descriptiu: “És un roc!... És un pic!... És un faig!

Què dic, un faig, no, no... que és tota una muntanya!”

Tafaner: “I us serveix per res la llarga banya?

Potser per escometre, o bé per cornucòpia?”

Divertit: “Vós ted'estimar els ocellets: observo plomissol

al pal del galliner on reposen del vol!”

Truculent: “Oi, senyor, que quan traieu el fum,

pel vapor del tabac que us surt d'aquest tendrum,

hi ha algú que crida, foc! Amb tanta fumarada!...”

Previsor: “Vigileu, per ell arrossegada,

amb aquest pes, la testa us pot caure al trespol!”

Tendre: “Si no hi planteu un petit parasol,

tinc por que no se us torni tan vermell com un rave!”

Pedant: “Només la bèstia que Plaute batejava

amb el nom d'hipocampelefantocamell,

duia, sota del front, tanta carn en farcell!”

Senyor: “La moda diu que aquest ganxo és notícia,

per penjar-hi el barret, no us cal gaire perícia!”

Emfàtic: “I cap vent no pot, nas magistral,

constipar-te sencer, llevat d'un fort mestral!”

Dràmatic: “És com el Mar Roig sempre que sagna!”

Sorprès: “Pel perfumista fóra un anunci magne!”

Líric: “Sou un tritó, o una clàssica cita?”

Càndid: “El monument, a quina hora es visita?”

Respectuós: “Saludo amb una barretada,

d'això se'n diu, senyor, tenir casa parada!”

Pagès: “Poc que és un nas, això d'aquí al davant!

Pudé és un melonet, pudé és un nap gegant!”

Militar: “L'objectiu de la cavalleria!”

Pragmàtic: “No voleu rifar-lo en loteria?

Probablement, senyor, serà el premi més gros!”

En fi, plagiant Príam en un sanglot commós:

“Contempleu aquest nas que els trets del seu senyor

privava d'harmonia! N'és roig, el traïdor!”

- Tot això, més o menys, m'hauríeu d'haver dit

si sabéssiu de lletra, si fóssiu instruït!

Però d'instrucció no en teniu, ho heu d'admetre,

lamentable persona, i pel que fa a la lletra

només teniu les tres de la paraula “ruc”!

Però si no tinguéssiu el magí tan feixuc

i haguéssiu gosat dit, parlant a rajaploma,

una només, només una petita broma,

no hauríeu pas pogut articular el cinquè

mot del començament del principi, perquè

si a mi mateix m'agrada de servir-me aquest plat,

quan me'l serveix un altre, n'estic força enfadat!

---

Dominar les destreses per a una lectura expressiva correcta

Per a dominar les destreses necessàries per tal de fer una lectura expressiva correcta es poden tenir en compte els punts següents:

Llegir amb una entonació adequada, amb la velocitat, la pronunciació i el ritme que demana cada tipus de text.

Controlar el procés lector per a assegurar una lectura correcta d’allò que diu el text (preparar-se la lectura, mantenir l’atenció, saber què s’ha de fer davant de paraules difícils…).

Llegir en públic textos diversos, amb expressivitat, captant l’atenció, amb l’entonació, el ritme i la velocitat adients en cada cas, controlant el procés de lectura.

Tenir clar amb quin objectiu o amb quina intenció es llegeix un text determinat (un llibre de consulta, un fullet de propaganda, un rètol, un diccionari, un còmic, una novel·la…), per a ajustar-hi la lectura.

Expressió oral

En grups de dos prepareu un tema per exposar a la resta de la classe. El tema és lliure. Cal que sigui d'interès general. 

Podreu emprar un powerpoint o un prezi que haureu de descarregar del votre google drive o sistema d'emmagatzematge similar.

L'exposició no ha de durar més de 5 minuts. Les diapositivies són un suport per a l'exposició oral. Recordeu que valoro la vostra capacitat de parlar en públic i no pas la lectura en veu alta en aquesta activitat.

Per fer l'activitat rellegiu la pàgina d'aquest bloc, Parlar en públic. Empreu 5 connectors dels que us proposem.

Dia d'exposició: 4 de desembre

ERRADES I MILLORES DEL DARRER ESCRIT

Alguns heu afirmat que mots com tristesa i alegria són adjectius. Recordeu que són substantius abstractes. Els adjectius serien trist/a i alegre.


Et dones comptes de que no tot és color de rosa.
pot ser bó i dolent.
El aniversaris, poden ser tristos...
per enfermetats greus
tenim que millorar
fer-ho a lo gran
fins i tots és agobiant
continuï visquent
cal remeiar-ho
entenc que hi hagin persones
et fa pensar en lo curta que és la vida.

"M'he estimat molt la vida", de Vicent Andrés Estellés [projecte Poesia ...

M'he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m'agrada la taula,
ara un pessic d'aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d'aquest lluç,
és sorprenent el fet d'una cirera.
m'agrada així la vida,
aquest got d'aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
                    aquest pètal
                                         allò
una parella que s'agafa les mans i es mira als ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com passerell,
                      aquell melic,
com la primera dent d'un infant.

Vicent Andrés Estellés

Un altre bon escrit d'una companya

Com creus que s’ha de tractar un animal de companyia?

Un animal de companyia (gos, gat...) és un ser viu que mereix el mateix respecte que les persones. Aquest animal no és cap joguina ni objecte, per tant, has de tenir temps per poder cuidar-lo i alimentar-lo.

Als animals de companyia els hem de tractar bé, com si fossin de la nostra família. Un clar exemple i el més comú és el gos, que viu amb nosaltres molts anys. Hem de passar temps amb ell: treure’l a passejar, jugar-hi, donar-li menjar i fins i tot pots fer trucs amb ell (ensinistrar-lo).

Als animals els podem comprar o adoptar (aquesta última opció em sembla més bona idea). És millor adoptar-los ja que n’hi ha molts que esperen perquè algú els porti a casa seva. També, n’hi ha molts abandonats al carrer.

                                                                                                     Isabel Urresti 4t d'ESO 

UN BON ESCRIT D'UNA COMPANYA

ELS ANIMALS DE COMPANYIA

Jo penso que un animal de companyia s’ha de tractar com a una persona. Ja sabem que no tenen raonament i que no saben el que fan, Però també son éssers vius i tenen sentiments, i penso que cap ésser humà té dret a maltractar-lo.

Una cosa és que decideixis cuidar un gos, fer-te’n càrrec  i fer que aprengui a comportar-se, com per exemple, si fa alguna cosa bé donar-li com una mena de premi perquè s’adoni que el que està fent està bé, i si fa alguna cosa malament renyar-lo perquè s’adoni  que no ho està fent bé. Però penso que això és normal per un bon aprenentatge sobre els animals de companyia.

No m’agrada veure com una persona maltracta un animal, ells també pateixen cada vegada que els piquen. Crec que s’han de tractar tal com ens han tractat a nosaltres quan érem nadons. A nosaltres no ens agradaria que ens maltractessin, així que a ells tampoc.

Text a càrrec de Nerea Gómez, 4t B

Errades i millores del darrer escrit: Animals de companyia

Tens que estimar els animals de companyia
Tens que passejar-lo
Els animals necessiten cuidats
Hi ha molts tipus de maltracte
Hi han dos tipus de persones
manca carinyo
joguines, menjar, atencions, etc....
la nostre atenció
Vull que es doni compte que s'ha equivocat


RECORDEU: 

1. Cal separar en 3 paràgrafs visualment clars.
2. Cal riquesa lèxica
3. Cal emprar connectors

Una altra expressió escrita

Parelles linguístiques!

Per a  aquells alumnes interessats a millorar l’expressió oral en català. Cal participar en 20 sessions. El compromís és per un pati a la setmana a l’Aula d’Acollida. Per a cada participant es designarà una parella d’un altre curs. Hi poden participar els alumnes de 1r d’ESO  a 2n de batxillerat. Podeu obtenir 0,5 punt extra a la nota final. Inici: divendres 6 d’octubre durant el 1r pati a l’Aula d’Acollida. Si hi voleu participar envieu un missatge, indicant nom, cognoms i curs a joan.vila@iesrocagrossa.cat Es crearan 32 parelles respectant l’ordre d’inscripció.

Errades i millores del 1r escrit

hem van mirar
es tenia que marxar
una altre història
m'agrada lo senzill
es va adonar que es va quedar sol
en seguida ho vam denunciar
s'els mirava i s'en reien
va al treball
tenia por, estava molt acollonat
Vaig a revelar un secret.
estava a punt de fer una corba perillosa

Calendari 1r trimestre

Dictat preparat 1: Dimarts, 26 de setembre
Primer examen parcial 4t B i 4t C: dimarts, 17 d'octubre (4t B i 4t C)

Lectura de la novel·la:  18 d'octubre (4t C) i 19 octubre (4t B) i dilluns 23 d'octubre
Examen de la novel·la: 21 de novembre
2n examen parcial: 28 de novembre

Poliglota que parla 9 idiomes | Les veus de Babbel

dictapp

Dictapp és una aplicació pensada per reduir de forma efectiva les teves faltes d’ortografia que pot servir per a treballar sota la supervisió d’un professor o bé de manera autònoma. De vegades un resultat en forma de nombre total de faltes diu poc sobre com millorar; Dictapp identifica quin tipus de faltes fas per ajudar-te a corregir-les.

Notes de la millora de qualificacions

Aptes
Daniel Gutiérrez, Carles Berga, Pati Fuentes,  Adrià Casals, 

No aptes
Simona Daraban, Alícia Echevarría, Claudiu Petreus, kristina Markozian, Hemant M., Cristóbal Pérez, Ángel Nova, Pol Serra, Omaima Lakhlifi

Millora de qualificacions

Data d'examen: divendres 16 de juny
Preparació: dijous, 15 de juny

4t B i 4t C:

1. Oració composta
2. Literatura (Joan Maragall, Josep Carner, Pere Calders i Mercè Rodoreda)
3. Anàlisi d’un poema
4. Fonètica
5. Categories lèxiques
6. Temps verbals
7. Comprensió lectora

4t A

1. Oració composta,
2. Literatura (Ramon Llull, Joanot Martorell, Àngel Guimerà)
3. Categories lèxiques
4. Temps verbals
5. Comprensió lectora

ERRADES I MILLORES DE L'EXAMEN DE LA NOVEL·LA El curiós incident del gos a mitjanit

la seva companyera
se l'estimava molt al pare (2 cd)
es pixa a sobre
i com ---- no li agrada...
baixa degut a que té curiositat
La Maria, és una professora
etc.....
se'n recordi de la Carla (2 crv)
es va asustar
la botiga de l'esquina
és molt dolenta, és a dir, borde
si.
des de que va passar
va conduïr
es va pixar i es va cagar 
la direcció de les cartes
li donava por
estava agobiat
es muda de pis
com ......la seva mare treballa, es queda allà
quan les aprovés, hi aniria a la universitat (2 CCL)
Havia escrit les cartes  la mare, doncs no estava morta.
fins que trobés treball.
vol anar-se'n de la seva casa.
s'orina en vàries ocasions.
El desenllaç del conte

CREACIÓ D’UN VÍDEO DE PROMOCIÓ DE L’ALUMNE MULTILINGÜE

Han de prendre-hi part alumnes de 4t d’ESO constituïts en grups de quatre alumnes.

Cal que hi apareguin les 4 llengües: català, castellà, anglès i francès.

El vídeo no pot tenir una durada superior a 3 minuts.

Ha de reflectir la importància de ser multilingüe i animar els alumnes que el vegin que es llencin a parlar llengües, que aprofitin totes les ocasions que els permet l’institut.

Cal reproduir situacions a l’institut on es pot emprar llengües diverses: podeu anar a secretaria o consergeria i gravar-vos parlant en català amb les conserges o personal administratiu, podeu gravar-vos parlant anglès o castellà amb alguna professora de la matèria, podeu gravar-vos també fora de l’institut en situacions on podeu fer servir diferents llengües.

Ha de provocar sentiments de frescor, d’il·lusió.. ha d’engrescar, s’ha de vincular amb la modernitat, amb la idea de ser competent en un món global.

El premi consistirà en una entrada de cinema per a cada membre de l’equip guanyador.

La participació és obligatòria i comptarà nota en l’assignatura de català.

Termini de lliurament: fins al  4 d’abril a les 24.00h