ERRADES I MILLORES DEL DARRER ESCRIT

Un viatge que mai es va podeu donar a cau.
L'avi es va venir a baix
hi havien unes maletes
tenim que anar ràpid
Hi ha un restaurant a les afores del poble
Dintres dos dies comencen les classes
Portem un par d'anys fent broma
Aquest mateix matí havia d'agafar
Guarda les imatges de cada nadal
Com era molt jove va refer la seva vida
En un lloc havia massa aigua





ALTRES

No subratlleu els títols
Justifiqueu el text
Tingueu clar si esciviu la història en passat o en present.
No presenteu els treballs amb la lletra comics sans
no confongueu hem, em i amb
És preferible vam cantar que vàrem cantar

ERRADES I MILLORES DEL DARRER ESCRIT

hem fa il·lusió per els regals.
M'agrada festejar el meu aniversari
explicaré perquè pot ser motiu d'alegria.
A format part de la teva vida
Pels més petits és fantàstic
es celebra a lo gran

ALTRES QÜESTIONS

No serveix Expressió escrita com a títol.
Separeu en 3 paràgrafs visualment clars.

Tres punts per a la cistella

CORRANDES D'EXILI

Una nit de lluna plena

tramuntàrem la carena,

lentament, sense dir re ...

Si la lluna feia el ple

també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya

de pell bruna i aire greu

(com una Mare de Déu

que han trobat a la muntanya.)

Perquè ens perdoni la guerra,

que l'ensagna, que l'esguerra,

abans de passar la ratlla,

m'ajec i beso la terra

i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí

el dia de ma partida

mitja vida condormida:

l'altra meitat vingué amb mi

per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França

i demà més lluny potser,

no em moriré d'anyorança

ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès

tres turons fan una serra,

quatre pins un bosc espès,

cinc quarteres massa terra.

"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,

l'ermita dalt del pujol;

i a la platja un tenderol

que batega com una ala.

Una esperança desfeta,

una recança infinita.

I una pàtria tan petita

que la somio completa.

Pere Quart (Joan Oliver)

UN BON COMENTARI DE TEXT D'UNA COMPANYA

Aquest text és instructiu perquè té com a finalitat fixar o descriure les accions necessàries per aconseguir un objectiu. En aquest cas, és  una recepta de cuina que explica pas a pas com fer conill amb salsa d’olives. Els ingredients d’aquesta recepta són per a quatre comensals.

Segueix l’estructura d’un text instructiu, els passos estan correctament ordenats però hauria d’incloure algun suggeriment o consell i una presentació del que s’ha de fer, encara que es veu clarament que és una recepta de cuina. Separa la informació en apartats, en primer lloc hi ha els ingredients i després hi ha una breu explicació de la preparació, que es divideix en cinc passos.

Té la presència de recursos tipogràfics, en aquest cas hi apareix una foto del plat acabat, per entendre’l millor. En aquesta recepta predomina l’ús de la segona persona del plural de l’imperatiu: ofegueu, deixeu, retireu, serviu, afegiu… A més a més utilitza expressions del valencià com coga, comence, fonda…

Sembla una recepta fàcil i deliciosa, es pot aprendre a cuinar millor i d’aquesta manera la gent podria tastar nous plats.

Danica Curameng, 4t C

ERRADES I MILLORES DEL DARRER COMENTARI DE TEXT

Aquest text, és un text narratiu
Hi han algunes coses que no són gaire interessants
Empra un lèxic literari
Aquest text és expositiu perquè és en 3a persona i explica la vida del personatge fins que mor.
Ens aporta coneixements sobre la cultura catalana.
Aquest text és expositiu, ja que serveix per informar.
és un lèxic bastant culte, però no del tot.
Gràcies a en Pompeu Fabra hem tingut més estudis per quan som adults.
Es formulen hipòtesis.





VALORACIONS GENERALS

Calia parlar de registre, lèxic, modalitat oracional, temps verbals, categories lèxiques...
S'han de posar exemples i citacions
No feu esquemes
Feu alguna breu referència a la figura.
No parafrasegeu tot el text
Títols de novel·les en cursiva

UN BON COMENTARI DE TEXT D'UN COMPANY

UNS BONS COMENTARIS DE TEXT D'UNS COMPANYS

Formació i evolució del sistema solar

Aquest text és expositiu ja que té com a objectiu informar d’una manera clara i objectiva i transmetre coneixements. En aquest cas els coneixements i la informació que vol exposar fa referència al sistema solar i la seva formació 

Encara que aquest text sigui expositiu no segueix fidelment l’estructura d’aquest tipus de text. Es veu clarament que falta la conclusió, que sol aparèixer, ja que no hi ha cap resum de les idees més importants del text. Està format per dotze paràgrafs. Aquests dotze paràgrafs els podríem diferenciar en 3 parts: els dos primers paràgrafs, on parlen de l’existència de diferents teories sobre la formació i l’evolució del Sistema Solar i els avenços dels coneixements d’aquest, el tercer, on expliquen qui va proposar la hipòtesi actual, i la resta, on s’explica la successió dels fets de la creació o formació del Sistema Solar.

En aquest text predomina l’ús d’oracions enunciatives:  L'ona de xoc d'aquestes supernoves podria haver provocat la formació del Sol i en la nebulosa circumdant hi hauria regions amb una densitat molt elevada que provocarien un gran col·lapse... També hi predominen verbs en qualsevol tipus de passat: es pensava, era, va provocar... A més utilitza molt vocabulari d’àmbit científic, com àtoms, protoestrella, kèlvins, cinturó d’asteroides, entre d’altres.

Aquest text és molt interessant pel fet que explica la possible creació del lloc on vivim i això, en moltes ocasions, té molt inquietes les persones.

KEVIN GÁLVEZ DOS SANTOS 4B

Fes un vídeo!

UN BON MODEL D'INSTÀNCIA D'UNA COMPANYA

Nom i cognoms: Mari Carmen Zambrana Soriano DNI: 46255242B Adreça: C/ Mas Pons Núm: 2-4 Pis i porta: 3r 5a Telèfon: 972377517 Codi postal i població: 17310 Lloret de Mar

EXPOSO: Que com a presidenta del grup de joves d’aquest poble, vull fer unes xerrades molt importants i d’interès per als joves. Aquesta primera, anirà sobre les drogues, el seu dia a dia i el seu futur. Aquesta xerrada serà dirigida pel Sr. Joan Carles Sabater. A més a més, hi assistiran grups de joves d’altres pobles. La xerrada tindrà lloc el dia 23 de novembre del 2015 a les 17h.

Després, a les 19h es farà una altra xerrada sobre el comportament dels joves i com s’ha d’actuar al respecte. Serà feta per la Sra. Marta Capdevila experta en aquest tema. Aquesta, serà apropiada per als pares i les mares interessats/des, on podran fer tot tipus de preguntes i consultes al respecte.

Finalment, es farà una activitat especial i dinàmica per millorar la relació entre els pares i els fills que durarà 30 minuts. Aquesta activitat, serà dirigida pels dos protagonistes de les xerrades anteriors.

Per tant,

DEMANO: En nom del grup de joves, que l’ajuntament de Lloret de Mar ens deixi un local lliure i ample per poder desenvolupar aquestes tres activitats.

Atentament,

Lloret de Mar, 13 d'octubre del 2015

Ajuntament de Lloret de Mar

Un poema per a la cistella de punts

SI EL MÓN FOS…

Si el món fos escrit amb llapis,

podria esborrar la lletra
que vol ferir;
podria esborrar mentides
que no cal dir;
n’esborraria l’enveja
que porta mals;
n’esborraria grandeses
de mèrit fals…

Però és escrit amb tinta
de mal color:
el color brut de la guerra
i del dolor.

Qui voldrà escriure un nou món
més just i net?


Potser que tu i jo ho provéssim,
ben valents, lletra per lletra,
des del nostre raconet…


Joana Raspall 

"Escolta-ho en el vent" Gerard Quintana

EXPRESSIÓ ESCRITA

Redacteu una instància ben argumentada en què demaneu a la regidoria de joventut un local per poder fer unes jornades per al joves, com ara Joves i ocupació, Joves i sortides acadèmiques....

Expliqueu l'horari de les activitats, indiqueu el dia, el motiu, en nom de qui feu la demanda...

ERRADES I MILLORES DE LA INSTÀNCIA

Que he obtingut una falta
Que hem contracteu
Que se'm accepti
Lloret de Mar, 25 d'Octubre del 2015

TRACTA'M DE VOSTÈ

Les persones ens podem tractar de tres maneres diferents: de tu, de vostè o de vós. Trobar en cada cas la forma adequada de tractament personal és un dels aspectes que planteja més problemes, però no des del punt de vista lingüístic sinó des del punt de vista personal o social. Quan parlem per primera vegada amb una persona, sovint se'ns planteja el dubte de tractar-la de tu o de vostè. De què depèn trobar la forma adequada? Hi ha molts factors que hi intervenen, però sobretot la diferència d'edat, tot i que aquest aspecte és cada vegada menys valorat per les generacions més joves.

Les formes de tractament han anat variant amb el pas dels anys. En el meu cas, per exemple, jo tractava els meus pares de vostè, el meu pare tractava la seva mare de vós i els meus fills em tracten de tu.

Els anglòfons no tenen aquest problema. Amb un simple you ho resolen tot. El problema el tenen els traductors de novel·les o de pel·lícules a l'hora de decidir quan dos personatges que des de l'inici s'han tractat de vós o de vostè arriben a un cert grau de confiança i han d'utilitzar el tu.

El pronom vostè (reducció de "vostra mercè", expressió manllevada al castellà) pot indicar d'entrada una mostra de respecte, de cortesia, de formalitat..., però també pot indicar distanciament. Aquest seria el cas, per exemple, d'una expressió com "Vostè és un imbècil", encara que després vagi acompanyat d'un fals "amb perdó".

El medi publicitari també ha fet servir aquesta forma per expressar no solament respecte sinó també un cert grau d'importància o de superioritat, com per exemple en un anunci recent del Banc Sabadell: "Aquest no és un compte per a tu. És un compte per a vostè."

El pronom vós està avui dia pràcticament en desús. El podem trobar encara en l'àmbit rural a l'hora de tractar els avis o padrins. També el trobem, com a residu fossilitzat, en expressions com "si us plau", "Déu vos guard" o "adéu-siau". A diferència del castellà, també fem servir aquesta forma per adreçar-nos a la divinitat o a personatges que hi estan relacionats. Compareu, per exemple, "Padre nuestro que estás en los cielos..." o "Dios te salve, María...", amb "Pare nostre que esteuen el cel..." o "Déu vos salve, Maria..." .

INFORMACIÓ OBTINGUDA DE http://cosesdelallengua.blogspot.com.es/2011/02/les-persones-ens-podem-tractar-de-tres.html

Els divendres practicarem aquest tractament entre nosaltres i amb el professor. Us suggereixo algunes frases i fórumules:

Li puc fer arribar la goma?

Podria repetir-ho?

És tan amable de tornar a fer l'explicació.

Perdoni, no l'he entès.

Podria anar al lavabo?

...

ERRADES I MILLORES DEL DARRER ESCRIT

Quan arribava a la seva casa.
Semblava que no havia crescut res.
Vanessa, és una noia de Lloret.
Estaria amb ell passi el que passi
La família perfecte i el cotxe perfecta.
Una etapa tant dolenta a la seva vida.
Vol donar una volta.
Es va marxar a viure a Tossa.
Amb el peu esquerra
em vaig adonar compte.
Hi havien moltes bosses
li va donar molta pena
Després d'uns mesos
el problema, era el seu pare
què tenia que fer?
d'una manera o altre
que feia allà
una persona sorda i muda
voldria que el meu somni es faci realitat



Altres consideracions:

1. No subratlleu els títols.
2. No poseu punt final al títol
3. separeu en paràgrafs visualment clars.
4. Justifiqueu el text.

PRESENTACIÓ DEL CURS

1. Presentació del curs (avaluació i lliurament d'activitats)
2. Expressió oral
3. Dictat preparat
4. Expressió escrita: un miniconte

Una bona entrevista d'unes companyes

Una bona entrevista: supervivents dels Titànic

Txarango - Músic de carrer lletra

RECORD

Tot comença un dia que la Clara pensava que seria com qualsevol altre. Es llevava, es dutxava, esmorzava i després treia al seu gos a passejar i marxava cap a treballar.

Estava passejant al gos pel parc que hi ha a prop de casa seva, quan es va fixar que faria tard a la feina. Va sortir corrent cap a casa, a deixar al gos, i de la pressa que portava es va topar amb algú i tots dos van caure a terra. En veure qui era, la Clara es va quedar mirant el noi amb qui havia topat, com si el conegués de feia anys. Però, el noi, per contra, la va cridar perquè no es va fixar per on anava. La Clara va disculpar-se i va tornar a mirar el rellotge, feia tard a la feina. Va tornar a disculpar-se i va sortir corrent. El noi se la va quedar mirant, coneixia la Clara, però ella no el va reconèixer.

A la cafeteria on la Clara treballava no entrava gaire gent però no estava buida, era un ambient tranquil i li agradava. La porta de la cafeteria es va obrir i la persona que va entrar es va seure al costat de la finestra. La Clara es va encarregar d’atendre’l. Quan es va acostar, va reconèixer que era el noi amb qui s’havia topat aquell matí. Es va sorprendre perquè mai havia anat a la cafeteria, la Clara l’hauria reconegut com a client habitual. Però es va sorprendre més quan al demanar-li què volia, ell li va dir: -Voldria que em recordessis.

Ana M. González 4t

Un bon miniconte d'una companya

En tot el món es parlava de la famosa i codiciada joia d'or, una joia que convertiria al seu propietari en la persona més poderosa del món. Tothom la volia, però només ell, aquell avi boig i vell la posseïa, ell se'n volia desfer, però tot el que li oferien a canvi no li semblava mai suficient.

Va tenir sort el jove del poble del costat, se'l va trobar begut i amb gana, i l'avi li va oferir la joia a canvi de menjar. L'avi li va advertir, li va avisar que seria més poderosa que ell, que tindria conseqüències, que ja no hi hauria volta enrere una vegada fet el canvi, però igualment el jove va acceptar.

El jove va arribar a casa content, sentint-se afortunat i poderós per tenir la pedra. Ho va dir a tot el món, era l'enveja dels seus amics, però això només va ser al principi, va començar a tornar-se boig, es va quedar sol i desesperat, i va decidir anar a veure al vell, estava feliç i lliure, el jove li va tornar la joia, dient-li "ara ho entenc tot, el vertader poder, el de veritat, es el poder de tenir la capacitat de desfer-te de la joia".

Monika Ter 4tC

ERRADES I MILLORES POSSIBLES DE LA 1A EXPRESSIÓ ESCRITA

Havia una vegada un noi
Calen dies dolents per adonar-se dels bons.
desde petits junts
jo no hi estava pas d'acord amb ell
hem van enviar una carta
vaig escoltar unes veus
se solucionés lo més aviat possible
una altre vegada
van donar mitja volta i s'en va anar
no sortia molt de casa
com era tant bona persona
sense treure-li l'ull de sobre al sospitós

Projecció internacional de la llengua catalana

Segons Ethnologue, un banc de dades de les llengües del món, el català és la setanta-cinquena llengua en nombre de parlants, però avança moltes posicions en la classificació de la UNESCO de llengües més traduïdes: la vint-i-tresena.

Més encara: durant el període 1981-2005 s'han fet 6.830 traduccions del català, dues vegades més que no pas del grec modern, que té un nombre de parlants similar (12 milions, per 11,5 del català). I tot això, sense comptar el gran ressò aconseguit el 2007, en ocasió de la Fira de Llibre de Frankfurt, que va tenir la cultura catalana de convidada.

Aquestes són algunes de les dades que apareixen a l'exposició 'Ficcions enfora! La literatura catalana exporta relats: 101 veus que conten històries', que vol fer notar el gran moment de la literatura catalana a tot el món.

L'exposició és organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes, en col·laboració amb l'Institut Ramon Llull, i es podrà veure al Palau Moja (a tocar de la Rambla) de Barcelona fins el 13 de juny.

S'hi presenten un centenar de llibres, un per autor, per més que hi hagi autors que tenen molta obra traduïda. L'espai té l'aparença d'un magatzem, amb capses de llibres apilades, i incorpora cobertes de traduccions, fotografies, vídeos d'adaptacions cinematogràfiques...

Una bona reflexió!

José de Sousa Saramago (Azinhaga, Portugal, 16 de novembre de 1922 - Lanzarote, 18 de juny de 2010)^[1] fou un escriptor portuguès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1998.^[1]

Les seves obres destaquen per la denúncia dels mals de la societat actual, portant a l'extrem algun dels casos per analitzar què passaria i posar-lo de relleu. Sempre hi ha algun protagonista que s'oposa a deixar-se anar, és l'arquetip de l'heroi. Pel que fa a l'estil, usa frases llargues, amb un estil de puntuació propi. El 1944 inicià l'escriptura de la seva primera novel·la, Terra do pecado ("Terra del pecat", 1947), que no va tenir gens d'èxit. La seva segona novel·la Claraboia no pogué ni tan sols publicar-la. Aquest fet provocà que abandonés la literatura durant vint anys.

«	Senzillament no tenia res a dir i quan no es té res a dir el millor és callar.	»

La seva primera gran novel·la fou Levantado do chao (1980), un retrat fresc i vívid de les condicions de vida dels treballadors de la població de Lavre, situada a la regió d'Alentejo. Amb aquest llibre Saramago aconseguí trobar la seva veu pròpia, amb l'estil gairebé poètic que el caracteritza.

La novel·la O Evangelho Segundo Jesus Cristo ("L'Evangeli segons Jesucrist", 1991) el catapulta a la fama a causa d'una polèmica sense precedents a Portugal (que es considera una república laica), quan el govern veta la seva presentació al Premi Literari Europeu d'aquell any, al·legant que "ofèn als catòlics". Com a acte de protesta Saramago abandona Portugal i s'instal·la a l'illa de Lanzarote (Illes Canàries). El 1995 publica Ensaio sobre a cegueira ("Assaig sobre la ceguesa") i el 1998 és guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per una obra que amb paràboles sustentades per la seva imaginació, compassió i ironia ens permet contínuament observar una nova realitat il·lusòria, esdevenint el primer autor en llengua portuguesa en rebre aquesta distinció.

LOMCE O LLEI WERT

Una reflexió sobre aquesta llei

‘Jo confesso’ de Jaume Cabré, quart llibre més venut a França

Bernat Puigtobella. Barcelona.

 

/ 6.10.2013

L’editorial Actes Sud publica ‘Jo confesso’ amb una traducció d’Edmond Raillard. La novel·la de Jaume Cabré s’ha convertit en un dels plats forts de la rentrée literària d’aquesta tardor a França. L’obra ha estat saludada per la crítica com una obra mestra. Aquesta setmana s’ha consolidat en quart lloc a la llista de llibres més venuts que publica L’Express, per damunt d’autors com Richard Ford. 

Jaume Cabré | Foto de Martí Andiñach

L’editorial francesa ha adoptat el títol ‘Confiteor’, que era de fet el títol original que tenia la novel·la quan Jaume Cabré la va lliurar a l’editor de Proa, Josep Lluch. En català es va optar per traduir-ho al català i fer-ho més entenedor al gran públic. A França, en canvi, s’ha optat per la forma llatina.

El diari Libération l’ha qualificat de bestseller cubista. La revista especialitzada LivresHebdo, una de les publicacions més prestigioses i més seguides pel gremi de llibreters a França, ja saluda ‘Jo confesso’ com una obra mestra en una crítica titulada ‘La création du monde’, signada per Fanny Taillandier.

La crítica destaca que la novel·la de Cabré no tracta només de la història d’Adrià Ardevol. “Tracta, de fet, de la història de tot Europa, una Europa que des de temps immemorial ha viscut turments i aventures, una Europa que es fa present tant en objectes antics com en massacres contemporànies, una Europa que es lliura com una novel·la d’aventures i que revela els seus fonaments sagnants”, escriu Fanny Taillandier.

‘Confiteor’ és la quarta novel·la de Cabré que es tradueix al francès, després que Christian Bourgois li publiqués tres llibres anteriors. Bourgeois va morir l’any 2007 i ara l’editorial Actes Sud, un segell amb més projecció, publica ‘Jo confesso’.

‘I de què ens parla Jaume Cabré?”, pregunta la crítica de LivresHebdo. I la mateixa Taillandier respon: “Cabré parla del que li dóna la gana. És lliure. És  un demiürg”. Podeu llegir la crítica deLivresHebdo aquí.

MÉS MINCONTES

Galetes i flors

A la Clara fa dos setmanes se li va morir l’avi. Cada dimarts anava  al cementiri a visitar-lo i li deixava flors com a mostra de com l’estimava i de com el trobava a faltar.

Al cap d'un mes de la desgràcia, la Clara es va  adonar de la rutinària situació que veia cada dimarts. Cada dimarts al cementiri un home deixava un plat de galetes en la tomba d’un parent.

Ella, frustrada i confusa per no entendre-ho, va decidir sortir de dubtes. Aquell dimarts després de deixar-li les flors al seu avi, s'hi va apropar, i decidida li va dir:   - Perdoni, però.. de debò creu que el difunt es menjarà les seves galetes?

L’home li va contestar:  - Si, quan el seu vingui a flairar les seves flors.

Cristina Elias, 4t C