ERRADES I MILLORES POSSIBLES DE LA 1A EXPRESSIÓ ESCRITA

Havia una vegada un noi
Calen dies dolents per adonar-se dels bons.
desde petits junts
jo no hi estava pas d'acord amb ell
hem van enviar una carta
vaig escoltar unes veus
se solucionés lo més aviat possible
una altre vegada
van donar mitja volta i s'en va anar
no sortia molt de casa
com era tant bona persona
sense treure-li l'ull de sobre al sospitós

Projecció internacional de la llengua catalana

Segons Ethnologue, un banc de dades de les llengües del món, el català és la setanta-cinquena llengua en nombre de parlants, però avança moltes posicions en la classificació de la UNESCO de llengües més traduïdes: la vint-i-tresena.

Més encara: durant el període 1981-2005 s'han fet 6.830 traduccions del català, dues vegades més que no pas del grec modern, que té un nombre de parlants similar (12 milions, per 11,5 del català). I tot això, sense comptar el gran ressò aconseguit el 2007, en ocasió de la Fira de Llibre de Frankfurt, que va tenir la cultura catalana de convidada.

Aquestes són algunes de les dades que apareixen a l'exposició 'Ficcions enfora! La literatura catalana exporta relats: 101 veus que conten històries', que vol fer notar el gran moment de la literatura catalana a tot el món.

L'exposició és organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes, en col·laboració amb l'Institut Ramon Llull, i es podrà veure al Palau Moja (a tocar de la Rambla) de Barcelona fins el 13 de juny.

S'hi presenten un centenar de llibres, un per autor, per més que hi hagi autors que tenen molta obra traduïda. L'espai té l'aparença d'un magatzem, amb capses de llibres apilades, i incorpora cobertes de traduccions, fotografies, vídeos d'adaptacions cinematogràfiques...

Una bona reflexió!

José de Sousa Saramago (Azinhaga, Portugal, 16 de novembre de 1922 - Lanzarote, 18 de juny de 2010)^[1] fou un escriptor portuguès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1998.^[1]

Les seves obres destaquen per la denúncia dels mals de la societat actual, portant a l'extrem algun dels casos per analitzar què passaria i posar-lo de relleu. Sempre hi ha algun protagonista que s'oposa a deixar-se anar, és l'arquetip de l'heroi. Pel que fa a l'estil, usa frases llargues, amb un estil de puntuació propi. El 1944 inicià l'escriptura de la seva primera novel·la, Terra do pecado ("Terra del pecat", 1947), que no va tenir gens d'èxit. La seva segona novel·la Claraboia no pogué ni tan sols publicar-la. Aquest fet provocà que abandonés la literatura durant vint anys.

«	Senzillament no tenia res a dir i quan no es té res a dir el millor és callar.	»

La seva primera gran novel·la fou Levantado do chao (1980), un retrat fresc i vívid de les condicions de vida dels treballadors de la població de Lavre, situada a la regió d'Alentejo. Amb aquest llibre Saramago aconseguí trobar la seva veu pròpia, amb l'estil gairebé poètic que el caracteritza.

La novel·la O Evangelho Segundo Jesus Cristo ("L'Evangeli segons Jesucrist", 1991) el catapulta a la fama a causa d'una polèmica sense precedents a Portugal (que es considera una república laica), quan el govern veta la seva presentació al Premi Literari Europeu d'aquell any, al·legant que "ofèn als catòlics". Com a acte de protesta Saramago abandona Portugal i s'instal·la a l'illa de Lanzarote (Illes Canàries). El 1995 publica Ensaio sobre a cegueira ("Assaig sobre la ceguesa") i el 1998 és guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per una obra que amb paràboles sustentades per la seva imaginació, compassió i ironia ens permet contínuament observar una nova realitat il·lusòria, esdevenint el primer autor en llengua portuguesa en rebre aquesta distinció.

LOMCE O LLEI WERT

Una reflexió sobre aquesta llei

‘Jo confesso’ de Jaume Cabré, quart llibre més venut a França

Bernat Puigtobella. Barcelona.

 

/ 6.10.2013

L’editorial Actes Sud publica ‘Jo confesso’ amb una traducció d’Edmond Raillard. La novel·la de Jaume Cabré s’ha convertit en un dels plats forts de la rentrée literària d’aquesta tardor a França. L’obra ha estat saludada per la crítica com una obra mestra. Aquesta setmana s’ha consolidat en quart lloc a la llista de llibres més venuts que publica L’Express, per damunt d’autors com Richard Ford. 

Jaume Cabré | Foto de Martí Andiñach

L’editorial francesa ha adoptat el títol ‘Confiteor’, que era de fet el títol original que tenia la novel·la quan Jaume Cabré la va lliurar a l’editor de Proa, Josep Lluch. En català es va optar per traduir-ho al català i fer-ho més entenedor al gran públic. A França, en canvi, s’ha optat per la forma llatina.

El diari Libération l’ha qualificat de bestseller cubista. La revista especialitzada LivresHebdo, una de les publicacions més prestigioses i més seguides pel gremi de llibreters a França, ja saluda ‘Jo confesso’ com una obra mestra en una crítica titulada ‘La création du monde’, signada per Fanny Taillandier.

La crítica destaca que la novel·la de Cabré no tracta només de la història d’Adrià Ardevol. “Tracta, de fet, de la història de tot Europa, una Europa que des de temps immemorial ha viscut turments i aventures, una Europa que es fa present tant en objectes antics com en massacres contemporànies, una Europa que es lliura com una novel·la d’aventures i que revela els seus fonaments sagnants”, escriu Fanny Taillandier.

‘Confiteor’ és la quarta novel·la de Cabré que es tradueix al francès, després que Christian Bourgois li publiqués tres llibres anteriors. Bourgeois va morir l’any 2007 i ara l’editorial Actes Sud, un segell amb més projecció, publica ‘Jo confesso’.

‘I de què ens parla Jaume Cabré?”, pregunta la crítica de LivresHebdo. I la mateixa Taillandier respon: “Cabré parla del que li dóna la gana. És lliure. És  un demiürg”. Podeu llegir la crítica deLivresHebdo aquí.

MÉS MINCONTES

Galetes i flors

A la Clara fa dos setmanes se li va morir l’avi. Cada dimarts anava  al cementiri a visitar-lo i li deixava flors com a mostra de com l’estimava i de com el trobava a faltar.

Al cap d'un mes de la desgràcia, la Clara es va  adonar de la rutinària situació que veia cada dimarts. Cada dimarts al cementiri un home deixava un plat de galetes en la tomba d’un parent.

Ella, frustrada i confusa per no entendre-ho, va decidir sortir de dubtes. Aquell dimarts després de deixar-li les flors al seu avi, s'hi va apropar, i decidida li va dir:   - Perdoni, però.. de debò creu que el difunt es menjarà les seves galetes?

L’home li va contestar:  - Si, quan el seu vingui a flairar les seves flors.

Cristina Elias, 4t C

UN ALTRE MINICONTE

GENERACIÓ D'IDIOTES

Albert Einstein va dir que quan la tecnologia superi la interacció humana, tindríem una generació d'idiotes. Vaig estar pensant en tot això quan vaig sortir de casa, trigaríem molt en arribar a ser la generació d'idiotes, o això creia. Em dirigia al cafè per parlar amb companys de classe sobre el treball que havíem de fer sobre personatges cèlebres. Els vaig veure a 10 metres de distància asseguts en una taula amb les seves respectives begudes i amb els telèfons a mà. Em vaig apropar i els vaig saludar amb entusiasme, però l'únic que vaig rebre va ser una somriure dirigit al mòbil i una vibració constant dins la bossa. No havia de treure'l per saber de qui eren el missatges, ho sabia perfectament. Llavors, vaig recordar a Einstein. Potser no estàvem tan lluny d'aquella generació d'idiotes, potser ja hi érem.

Sofia Kuznetsova. 4tC

Un bon miniconte d'una companya de classe

EL SEU TRESOR

L’Helena era una noia càlida, positiva i feliç. Tot va canviar quan la seva única àvia, l’única que havia conegut, va emmalaltir. L’Helena la visitava sempre que podia amb un somriure d’orella a orella perquè la seva àvia no se sentís trista i així també s’animava a ella mateixa. Els dies passaven i la seva àvia no millorava. L’Helena no havia perdut l’esperança i com cada dia, l’anava a visitar amb un dolç somriure. Desgraciadament, l’àvia va morir. L’Helena va quedar destrossada.

Després del funeral, van donar-li una capseta que li havia deixat la seva àvia amb una nota que deia “Aquest és el meu tresor, cuida-me’l bé”. Ella no va obrir la capseta, no s’hi veia amb forces.

Van passar uns mesos i l’Helena gairebé no parlava amb ningú, estava molt trista. Un dia va decidir obrir la capseta de la seva àvia. En obrir-la, una llàgrima li va caure per la galta però els seus llavis dibuixaven un somriure. Dins la caixa hi havia una foto d’ella i la seva àvia a l’hospital. Amb la foto hi havia una noteta que deia “No deixis que ningú t’esborri el teu preciós somriure”.

Marta Barraso Fernández 4t B

Un altre bon miniconte

UN CAFÈ AMB LLET, SI US PLAU

Tots els matins el veia, aquell noi assegut a la mateixa cafeteria, al mateix lloc demanant el mateix, es passava una hora mirant per la finestra. Jo em preguntava en què estava pensant, després se n’anava i al dia següent tornava, puntual, a les nou del mati i feia el mateix.

Jo preguntava a la Loli, la cambrera de la cafeteria si havia parlat d'alguna cosa amb ell però la seva resposta era no, sempre era el mateix, ella deia:

-Bon dia què vol?

-Un cafè amb llet amb dos de sucre, si us plau – responia ell.

Ella li portava i més tard li cobrava i ell s'anava. Això era tot, però la situació va canviar fa uns mesos, quan va aparèixer una noia, el va saludar i es van posar a parlar, semblava que es coneixien.

Des d’aquell dia torna de tant en tant però sempre acompanyat d'aquella noia. Jo m’he quedat rumiant; potser ell li va fer una promesa d'amor i li va dir que l’esperaria tots el dies a la mateixa hora fins que ella volgués estar amb ell, -Oi que seria molt romàntic?, Però potser sóc jo que tinc un esperit molt somiador, encara que no vaig en tan mal camí, he escoltat per la cafeteria que els han vist fent-se un petó i que fins tot parlen de casar-se.. Oh... ja m’ho estic imaginant ella de blanc amb ell jurant-se amor etern.. que bonic.. , però potser mai ho sabré, si és que al cap i a la fi l’únic que sé segur és que tots els de la cafeteria són uns xafarders.

Hillary Zarco, 4t ESO

kat.cat: COM SONA LA POESIA TROBADORESCA?

kat.cat: COM SONA LA POESIA TROBADORESCA?: Aquí teniu una interpretació musicada d'una pastorel·la de Marcabrú. Quina diferència principal podem trobar entre la poesia trobado...

kat.cat: Occitània, terra de cultura

kat.cat: Occitània, terra de cultura

ERRADES I MILLORES DEL MINICONTE

Es dóna compte que necessita fer esport...
el mòvil
tindré que seguir igual
el nostre professor ens va dir aquest matí
el seu petit secret va començar sabent-lo la seva àvia. (S+V+C)
no estava molt bé
ni tan sols savia el seu nom
com no tenia parella....
Al final es va anar cap a casa
mirava els pòsters que hi havien a la seva habitació
4rt
S'havia que no es fiaria d'una beguda de la qual no ha escoltat res.
tornava al treball.
portaven setmanes buscant

ALTRES CONSELLS
No calen fotos ni dibuixos. Semblen activitats de primària.
Els títols no se subratllen,
Separeu en tres paràgrafs.

La notícia de la setmana

Cada setmana un alumne podrà portar una notícia que consideri important i d'interès per a la resta de classe.

El fet de portar-la servirà per pujar un punt en la nota d'una activitat lliurada.

La notícia ha de ser en català i la podeu obtenir d'algun diari publicat o de diaris en versió digital com ara El Punt/Avui, El periódico, La vanguardia, Vilaweb...

L'origen etimològic dels mots.

ERRADES I MILLORES POSSIBLES DEL DARRER COMENTARI DE TEXT

Consells

1. Recordeu que sempre cal posar exemples contextualitzats amb el fragment.
2. Si teniu informació podeu parlar de l'autor i el segle.
   

Errades 

• En el primer paràgraf ens explica…
• És un poema amb dos versos de quatre estrofes.
• Hi han verbs en passat
• Nostradamus pot acertar
• M'agradat aquesta profecia.
• Aquest fragment, és part d'una profecia.
• Hi havien unes coses
• el llenguatge empleat és col·loquial
• A nivell morfològic cal dir
• Hi podem trobar-hi verbs

Deficiència en valors textuals

• És un poema de 4 versos, i per tant se sobreentén que és un poema
• Aquest text de la profecia de Nostradamus tracta d'un text predictiu perquè principalment abunda el temps en futur.
• Aquest poema no és adequat per fer un comentari perquè no hi ha gaires coses per posar.
• El text és predictiu i parla de Nostradamus.
• En aquest text, estem davant d'un text predictiu.

Lit&kat: Videopoesia de l'INS Rocagrossa: Cançó d'un doble ...

Lit&kat: Videopoesia de l'INS Rocagrossa: Cançó d'un doble ...

Lit&kat: Videopoesia de l'INS Rocagrossa: Vora la mar es na...

Lit&kat: Videopoesia de l'INS Rocagrossa: Vora la mar es na...

POESIA D'ESPRIU

A vegades és necessari i forçós

que un home mori per un poble,

però mai no ha de morir tot un poble

per un home sol:

recorda sempre això, Sepharad.

Fes que siguin segurs els ponts del diàleg

i mira de comprendre i estimar

les raons i les parles diverses dels teus fills.

Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats

i l'aire passi com una estesa mà

suau i molt benigna damunt els amples camps.

Que Sepharad visqui eternament

en l'ordre i en la pau, en el treball,

en la difícil i merescuda

llibertat. 

kat.cat: Una bona entrevista d'unes companyes

kat.cat: Una bona entrevista d'unes companyes

kat.cat: Una altra bona entrevista

kat.cat: Una altra bona entrevista

Aprendre llengües: [849] Estroncar la llengua

Aprendre llengües: [849] Estroncar la llengua: J. M. Ganyet, adaptat de l'original anglès L'esborrany de llei d'educació del ministre Wert remou aquests dies la societat catalana, aq...

El cartell és una adaptació feta per l'informàtic i professor universitari Josep Maria Ganyet (@ganyet) del clàssic 'Keep calm and carry on', sorgit l'any 1939 com un intent del ministeri d'Informació Britànic per generar optimisme entre la població mentre les tropes alemanyes provaven d'envair el país, just quan va esclatar la segona guerra mundial. Però aquesta invasió no va succeir mai i es van destruir milers de peces estampades amb aquest logo, que mai es van utilitzar. Vegeu aquest vídeo de la història del lema.

Ganyet també ha creat una web des de la qual es pot descarregar el logo en diferents mides i formats, ja sigui per a fer de perfil, de fons de pantalla o per a qualsevol altre ús.

COM FER APORTACIONS AL BLOC

Seleccioneu l'entrada que voleu comentar.
Premeu l'opció Comentari.
Feu l'aportació en l'espai en blanc reservat a aquesta finalitat. No us oblideu d'indicar el vostre nom.
En l'apartat Comenta com a heu d'escollir l'opció anònim.
Finalment premeu l'opció Comentari de l'entrada

un altre miniconte i una biografia lingüística

       El dilema de la caputxeta vermella

La caputxeta vermella tenia un dilema. Estava enamorada del llop, que vivia en el bosc. Els seus pares no la deixaven que estigués amb ell. Ells volien que es casés amb el caçador.

Un dia la caputxeta vermella va decidir anar a casa de la seva àvia per demanar-li un consell. Quan hi va arribar li va explicar la seva situació. L’àvia li va dir que si estimava el llop, que marxés amb ell, que no fes cas als seus pares. Que la vida és molt curta i tant sols es viu dos dies. Ningú és perfecte.

La caputxeta vermella va marxar de la casa de l’àvia. Pel camí es va trobar amb el caçador. Ell estava molt gelós perquè ella el rebutjava. Va intentar abusar-ne i en aquell moment va aparèixer el llop, el seu estimat. Van començar a barallar-se tots dos. En la baralla el caçador va matar el llop. La caputxeta vermella va començar a plorar i amb la ràbia del moment va agafar el punyal que hi havia a terra al costat del llop i va clavar-lo al caçador. Ja no tenia cap dilema. Ella buscaria un altre llop.

 Biografia lingüística

Vaig néixer a Burgas, Bulgària, el 6 de novembre del 1996. A Bulgària es parla el búlgar. És un idioma que prové del grec. Té un alfabet diferent que el català, s’anomena alfabet ciríl·lic.

Els meus pares són búlgars, però la meva àvia de part de la meva mare és turca i el meu avi de part del meu pare és grec. Amb els meus pares parlo en búlgar. El meu xicot és romanès , amb ell parlo en castellà i a vegades m’ensenya paraules en romanès perquè m’agrada molt. Ara estudio català, castellà i anglès . M’agradaria aprendre més idiomes. Quant més en sàpiga millor, més possibilitats tindré a la vida.

En primer lloc vull aprendre per complet el romanès per poder comunicar-me amb la seva família, tot seguit vull aprendre xinès perquè d'aquí poc serà la primera potència mundial i la llengua més important.  

Victoria Mandalcheva

Una altra bona biografia lingüística

Biografia lingüística

“Què és una llengua? Què vol dir parlar-la, saber-la i aprendre-la? Serà simplement una eina que utilitzaré  per guanyar-me la vida al dia de demà?” Aquestes preguntes sempre han estat donant voltes i més voltes al meu cap. Perquè crec, i estic gairebé segura, que una llengua no és simplement per ser parlada i estudiada.

Jo vaig néixer a Florència, una ciutat d’Itàlia, encara que considero el xinès com la meva llengua materna ja que els meus pares són xinesos. Actualment visc a Espanya i de tant en tant viatjo a la Xina. A vegades considero que realment sóc afortunada, perquè només tinc 15 anys i ja he tingut l’oportunitat de conèixer tres països i haver tingut contacte amb almenys una llengua de cadascun d’ells. Però no ha sigut fàcil arribar a aquesta conclusió. Arribar a un lloc nou; una nova cultura; una gent desconeguda; etcètera, jo era com una granota fora de l’estanc on havia viscut fins llavors. La primera “cosa” que em va donar la benvinguda, va ser sense dubte, la seva llengua. Als deu anys vaig arribar a Espanya, concretament a Lloret de Mar,  vaig començar a estudiar a finals del quart curs de primària i estava realment espantada, llavors un grup de nois i noies se’m acostar i em van dir: “Tu, xinesa, perquè no t’apartes?”, no entenia el que deien, és clar, com sabia jo que em deien això quan en realitat em preguntaven en castellà si volia jugar a pica paret amb ells! Però d’alguna manera les seves paraules van arribar a fer-me entendre que no em volien cap mal, a continuació  els vaig somriure i ells a mi també.

Actualment estic estudiant el castellà, el català, l’anglès, el francès, el xinès i encara em recordo una mica de l’italià, i a través d’elles, he estat capaç de conèixer com són la gent, els principis de les cultures que les envolten i també les emocions de la persona que les parla. És així, que per a mi, una llengua és un mitjà de comunicació oral o per escrit, i una manera de fer entendre les meves emocions.

Martina Wang, 4t C

Una biografia lingüística d'una companya ben redactada

LA MEVA BIOGRAFIA LINGÜÍSTICA

El meu idioma matern és el castellà, el parlo a casa i amb la majoria dels amics. Els meus pares vivien a Andalusia i es van traslladar a Catalunya després de casar-se. Jo i el meu germà vam néixer a Catalunya, a casa parlàvem castellà mentre que a l’escola apreníem a parlar en català.

Quan era petita sempre veia les pel·lícules en castellà i els dibuixos en català, i encara ara els miro en català perquè no m’agrada el doblatge en castellà. A primària vaig començar a aprendre anglès, però només vocabulari i paraules soltes i no em semblava gaire útil, així que vaig anar dos anys a una acadèmia d’anglès, però un cop em vaig treure un diploma ho vaig deixar. Quan hagi d’entrar a la universitat faré un altre any i amb molt d’esforç aconseguiré el nivell que em demanin. A l’institut vaig començar a fer francès. Fa dos anys vaig anar un sol mes a una acadèmia i vaig aprendre més que en tres anys a l’institut, però aquest any per sort ens ha tocat una professora bona i diu que m’ajudarà a treure’m un diploma de nivell A2 (és el segon nivell de sis que hi ha). 

En definitiva, es pot dir que sé castellà, català, anglès i francès. Tot i que encara que he d’aprendre molt més d’anglès i de francès. A part d’aquests idiomes m’agradaria molt aprendre alemany perquè tot el que està relacionat amb Alemanya m’encanta. Fa dos anys vaig estar una setmana a la Selva Negra, al sud d’Alemanya i realment va ser un viatge que mai oblidaré. Ja sigui per internet o per acadèmies vull aprendre alemany i anar a viure a Alemanya una temporada.

Lídia García, 4t B