Un poema per a la cistella de punts

SI EL MÓN FOS…

Si el món fos escrit amb llapis,

podria esborrar la lletra
que vol ferir;
podria esborrar mentides
que no cal dir;
n’esborraria l’enveja
que porta mals;
n’esborraria grandeses
de mèrit fals…

Però és escrit amb tinta
de mal color:
el color brut de la guerra
i del dolor.

Qui voldrà escriure un nou món
més just i net?


Potser que tu i jo ho provéssim,
ben valents, lletra per lletra,
des del nostre raconet…


Joana Raspall 

"Escolta-ho en el vent" Gerard Quintana

EXPRESSIÓ ESCRITA

Redacteu una instància ben argumentada en què demaneu a la regidoria de joventut un local per poder fer unes jornades per al joves, com ara Joves i ocupació, Joves i sortides acadèmiques....

Expliqueu l'horari de les activitats, indiqueu el dia, el motiu, en nom de qui feu la demanda...

ERRADES I MILLORES DE LA INSTÀNCIA

Que he obtingut una falta
Que hem contracteu
Que se'm accepti
Lloret de Mar, 25 d'Octubre del 2015

TRACTA'M DE VOSTÈ

Les persones ens podem tractar de tres maneres diferents: de tu, de vostè o de vós. Trobar en cada cas la forma adequada de tractament personal és un dels aspectes que planteja més problemes, però no des del punt de vista lingüístic sinó des del punt de vista personal o social. Quan parlem per primera vegada amb una persona, sovint se'ns planteja el dubte de tractar-la de tu o de vostè. De què depèn trobar la forma adequada? Hi ha molts factors que hi intervenen, però sobretot la diferència d'edat, tot i que aquest aspecte és cada vegada menys valorat per les generacions més joves.

Les formes de tractament han anat variant amb el pas dels anys. En el meu cas, per exemple, jo tractava els meus pares de vostè, el meu pare tractava la seva mare de vós i els meus fills em tracten de tu.

Els anglòfons no tenen aquest problema. Amb un simple you ho resolen tot. El problema el tenen els traductors de novel·les o de pel·lícules a l'hora de decidir quan dos personatges que des de l'inici s'han tractat de vós o de vostè arriben a un cert grau de confiança i han d'utilitzar el tu.

El pronom vostè (reducció de "vostra mercè", expressió manllevada al castellà) pot indicar d'entrada una mostra de respecte, de cortesia, de formalitat..., però també pot indicar distanciament. Aquest seria el cas, per exemple, d'una expressió com "Vostè és un imbècil", encara que després vagi acompanyat d'un fals "amb perdó".

El medi publicitari també ha fet servir aquesta forma per expressar no solament respecte sinó també un cert grau d'importància o de superioritat, com per exemple en un anunci recent del Banc Sabadell: "Aquest no és un compte per a tu. És un compte per a vostè."

El pronom vós està avui dia pràcticament en desús. El podem trobar encara en l'àmbit rural a l'hora de tractar els avis o padrins. També el trobem, com a residu fossilitzat, en expressions com "si us plau", "Déu vos guard" o "adéu-siau". A diferència del castellà, també fem servir aquesta forma per adreçar-nos a la divinitat o a personatges que hi estan relacionats. Compareu, per exemple, "Padre nuestro que estás en los cielos..." o "Dios te salve, María...", amb "Pare nostre que esteuen el cel..." o "Déu vos salve, Maria..." .

INFORMACIÓ OBTINGUDA DE http://cosesdelallengua.blogspot.com.es/2011/02/les-persones-ens-podem-tractar-de-tres.html

Els divendres practicarem aquest tractament entre nosaltres i amb el professor. Us suggereixo algunes frases i fórumules:

Li puc fer arribar la goma?

Podria repetir-ho?

És tan amable de tornar a fer l'explicació.

Perdoni, no l'he entès.

Podria anar al lavabo?

...

ERRADES I MILLORES DEL DARRER ESCRIT

Quan arribava a la seva casa.
Semblava que no havia crescut res.
Vanessa, és una noia de Lloret.
Estaria amb ell passi el que passi
La família perfecte i el cotxe perfecta.
Una etapa tant dolenta a la seva vida.
Vol donar una volta.
Es va marxar a viure a Tossa.
Amb el peu esquerra
em vaig adonar compte.
Hi havien moltes bosses
li va donar molta pena
Després d'uns mesos
el problema, era el seu pare
què tenia que fer?
d'una manera o altre
que feia allà
una persona sorda i muda
voldria que el meu somni es faci realitat



Altres consideracions:

1. No subratlleu els títols.
2. No poseu punt final al títol
3. separeu en paràgrafs visualment clars.
4. Justifiqueu el text.

PRESENTACIÓ DEL CURS

1. Presentació del curs (avaluació i lliurament d'activitats)
2. Expressió oral
3. Dictat preparat
4. Expressió escrita: un miniconte

Una bona entrevista d'unes companyes

Una bona entrevista: supervivents dels Titànic

Txarango - Músic de carrer lletra

RECORD

Tot comença un dia que la Clara pensava que seria com qualsevol altre. Es llevava, es dutxava, esmorzava i després treia al seu gos a passejar i marxava cap a treballar.

Estava passejant al gos pel parc que hi ha a prop de casa seva, quan es va fixar que faria tard a la feina. Va sortir corrent cap a casa, a deixar al gos, i de la pressa que portava es va topar amb algú i tots dos van caure a terra. En veure qui era, la Clara es va quedar mirant el noi amb qui havia topat, com si el conegués de feia anys. Però, el noi, per contra, la va cridar perquè no es va fixar per on anava. La Clara va disculpar-se i va tornar a mirar el rellotge, feia tard a la feina. Va tornar a disculpar-se i va sortir corrent. El noi se la va quedar mirant, coneixia la Clara, però ella no el va reconèixer.

A la cafeteria on la Clara treballava no entrava gaire gent però no estava buida, era un ambient tranquil i li agradava. La porta de la cafeteria es va obrir i la persona que va entrar es va seure al costat de la finestra. La Clara es va encarregar d’atendre’l. Quan es va acostar, va reconèixer que era el noi amb qui s’havia topat aquell matí. Es va sorprendre perquè mai havia anat a la cafeteria, la Clara l’hauria reconegut com a client habitual. Però es va sorprendre més quan al demanar-li què volia, ell li va dir: -Voldria que em recordessis.

Ana M. González 4t

Un bon miniconte d'una companya

En tot el món es parlava de la famosa i codiciada joia d'or, una joia que convertiria al seu propietari en la persona més poderosa del món. Tothom la volia, però només ell, aquell avi boig i vell la posseïa, ell se'n volia desfer, però tot el que li oferien a canvi no li semblava mai suficient.

Va tenir sort el jove del poble del costat, se'l va trobar begut i amb gana, i l'avi li va oferir la joia a canvi de menjar. L'avi li va advertir, li va avisar que seria més poderosa que ell, que tindria conseqüències, que ja no hi hauria volta enrere una vegada fet el canvi, però igualment el jove va acceptar.

El jove va arribar a casa content, sentint-se afortunat i poderós per tenir la pedra. Ho va dir a tot el món, era l'enveja dels seus amics, però això només va ser al principi, va començar a tornar-se boig, es va quedar sol i desesperat, i va decidir anar a veure al vell, estava feliç i lliure, el jove li va tornar la joia, dient-li "ara ho entenc tot, el vertader poder, el de veritat, es el poder de tenir la capacitat de desfer-te de la joia".

Monika Ter 4tC

ERRADES I MILLORES POSSIBLES DE LA 1A EXPRESSIÓ ESCRITA

Havia una vegada un noi
Calen dies dolents per adonar-se dels bons.
desde petits junts
jo no hi estava pas d'acord amb ell
hem van enviar una carta
vaig escoltar unes veus
se solucionés lo més aviat possible
una altre vegada
van donar mitja volta i s'en va anar
no sortia molt de casa
com era tant bona persona
sense treure-li l'ull de sobre al sospitós

Projecció internacional de la llengua catalana

Segons Ethnologue, un banc de dades de les llengües del món, el català és la setanta-cinquena llengua en nombre de parlants, però avança moltes posicions en la classificació de la UNESCO de llengües més traduïdes: la vint-i-tresena.

Més encara: durant el període 1981-2005 s'han fet 6.830 traduccions del català, dues vegades més que no pas del grec modern, que té un nombre de parlants similar (12 milions, per 11,5 del català). I tot això, sense comptar el gran ressò aconseguit el 2007, en ocasió de la Fira de Llibre de Frankfurt, que va tenir la cultura catalana de convidada.

Aquestes són algunes de les dades que apareixen a l'exposició 'Ficcions enfora! La literatura catalana exporta relats: 101 veus que conten històries', que vol fer notar el gran moment de la literatura catalana a tot el món.

L'exposició és organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes, en col·laboració amb l'Institut Ramon Llull, i es podrà veure al Palau Moja (a tocar de la Rambla) de Barcelona fins el 13 de juny.

S'hi presenten un centenar de llibres, un per autor, per més que hi hagi autors que tenen molta obra traduïda. L'espai té l'aparença d'un magatzem, amb capses de llibres apilades, i incorpora cobertes de traduccions, fotografies, vídeos d'adaptacions cinematogràfiques...

Una bona reflexió!

José de Sousa Saramago (Azinhaga, Portugal, 16 de novembre de 1922 - Lanzarote, 18 de juny de 2010)^[1] fou un escriptor portuguès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1998.^[1]

Les seves obres destaquen per la denúncia dels mals de la societat actual, portant a l'extrem algun dels casos per analitzar què passaria i posar-lo de relleu. Sempre hi ha algun protagonista que s'oposa a deixar-se anar, és l'arquetip de l'heroi. Pel que fa a l'estil, usa frases llargues, amb un estil de puntuació propi. El 1944 inicià l'escriptura de la seva primera novel·la, Terra do pecado ("Terra del pecat", 1947), que no va tenir gens d'èxit. La seva segona novel·la Claraboia no pogué ni tan sols publicar-la. Aquest fet provocà que abandonés la literatura durant vint anys.

«	Senzillament no tenia res a dir i quan no es té res a dir el millor és callar.	»

La seva primera gran novel·la fou Levantado do chao (1980), un retrat fresc i vívid de les condicions de vida dels treballadors de la població de Lavre, situada a la regió d'Alentejo. Amb aquest llibre Saramago aconseguí trobar la seva veu pròpia, amb l'estil gairebé poètic que el caracteritza.

La novel·la O Evangelho Segundo Jesus Cristo ("L'Evangeli segons Jesucrist", 1991) el catapulta a la fama a causa d'una polèmica sense precedents a Portugal (que es considera una república laica), quan el govern veta la seva presentació al Premi Literari Europeu d'aquell any, al·legant que "ofèn als catòlics". Com a acte de protesta Saramago abandona Portugal i s'instal·la a l'illa de Lanzarote (Illes Canàries). El 1995 publica Ensaio sobre a cegueira ("Assaig sobre la ceguesa") i el 1998 és guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per una obra que amb paràboles sustentades per la seva imaginació, compassió i ironia ens permet contínuament observar una nova realitat il·lusòria, esdevenint el primer autor en llengua portuguesa en rebre aquesta distinció.

LOMCE O LLEI WERT

Una reflexió sobre aquesta llei

‘Jo confesso’ de Jaume Cabré, quart llibre més venut a França

Bernat Puigtobella. Barcelona.

 

/ 6.10.2013

L’editorial Actes Sud publica ‘Jo confesso’ amb una traducció d’Edmond Raillard. La novel·la de Jaume Cabré s’ha convertit en un dels plats forts de la rentrée literària d’aquesta tardor a França. L’obra ha estat saludada per la crítica com una obra mestra. Aquesta setmana s’ha consolidat en quart lloc a la llista de llibres més venuts que publica L’Express, per damunt d’autors com Richard Ford. 

Jaume Cabré | Foto de Martí Andiñach

L’editorial francesa ha adoptat el títol ‘Confiteor’, que era de fet el títol original que tenia la novel·la quan Jaume Cabré la va lliurar a l’editor de Proa, Josep Lluch. En català es va optar per traduir-ho al català i fer-ho més entenedor al gran públic. A França, en canvi, s’ha optat per la forma llatina.

El diari Libération l’ha qualificat de bestseller cubista. La revista especialitzada LivresHebdo, una de les publicacions més prestigioses i més seguides pel gremi de llibreters a França, ja saluda ‘Jo confesso’ com una obra mestra en una crítica titulada ‘La création du monde’, signada per Fanny Taillandier.

La crítica destaca que la novel·la de Cabré no tracta només de la història d’Adrià Ardevol. “Tracta, de fet, de la història de tot Europa, una Europa que des de temps immemorial ha viscut turments i aventures, una Europa que es fa present tant en objectes antics com en massacres contemporànies, una Europa que es lliura com una novel·la d’aventures i que revela els seus fonaments sagnants”, escriu Fanny Taillandier.

‘Confiteor’ és la quarta novel·la de Cabré que es tradueix al francès, després que Christian Bourgois li publiqués tres llibres anteriors. Bourgeois va morir l’any 2007 i ara l’editorial Actes Sud, un segell amb més projecció, publica ‘Jo confesso’.

‘I de què ens parla Jaume Cabré?”, pregunta la crítica de LivresHebdo. I la mateixa Taillandier respon: “Cabré parla del que li dóna la gana. És lliure. És  un demiürg”. Podeu llegir la crítica deLivresHebdo aquí.

MÉS MINCONTES

Galetes i flors

A la Clara fa dos setmanes se li va morir l’avi. Cada dimarts anava  al cementiri a visitar-lo i li deixava flors com a mostra de com l’estimava i de com el trobava a faltar.

Al cap d'un mes de la desgràcia, la Clara es va  adonar de la rutinària situació que veia cada dimarts. Cada dimarts al cementiri un home deixava un plat de galetes en la tomba d’un parent.

Ella, frustrada i confusa per no entendre-ho, va decidir sortir de dubtes. Aquell dimarts després de deixar-li les flors al seu avi, s'hi va apropar, i decidida li va dir:   - Perdoni, però.. de debò creu que el difunt es menjarà les seves galetes?

L’home li va contestar:  - Si, quan el seu vingui a flairar les seves flors.

Cristina Elias, 4t C

UN ALTRE MINICONTE

GENERACIÓ D'IDIOTES

Albert Einstein va dir que quan la tecnologia superi la interacció humana, tindríem una generació d'idiotes. Vaig estar pensant en tot això quan vaig sortir de casa, trigaríem molt en arribar a ser la generació d'idiotes, o això creia. Em dirigia al cafè per parlar amb companys de classe sobre el treball que havíem de fer sobre personatges cèlebres. Els vaig veure a 10 metres de distància asseguts en una taula amb les seves respectives begudes i amb els telèfons a mà. Em vaig apropar i els vaig saludar amb entusiasme, però l'únic que vaig rebre va ser una somriure dirigit al mòbil i una vibració constant dins la bossa. No havia de treure'l per saber de qui eren el missatges, ho sabia perfectament. Llavors, vaig recordar a Einstein. Potser no estàvem tan lluny d'aquella generació d'idiotes, potser ja hi érem.

Sofia Kuznetsova. 4tC

Un bon miniconte d'una companya de classe

EL SEU TRESOR

L’Helena era una noia càlida, positiva i feliç. Tot va canviar quan la seva única àvia, l’única que havia conegut, va emmalaltir. L’Helena la visitava sempre que podia amb un somriure d’orella a orella perquè la seva àvia no se sentís trista i així també s’animava a ella mateixa. Els dies passaven i la seva àvia no millorava. L’Helena no havia perdut l’esperança i com cada dia, l’anava a visitar amb un dolç somriure. Desgraciadament, l’àvia va morir. L’Helena va quedar destrossada.

Després del funeral, van donar-li una capseta que li havia deixat la seva àvia amb una nota que deia “Aquest és el meu tresor, cuida-me’l bé”. Ella no va obrir la capseta, no s’hi veia amb forces.

Van passar uns mesos i l’Helena gairebé no parlava amb ningú, estava molt trista. Un dia va decidir obrir la capseta de la seva àvia. En obrir-la, una llàgrima li va caure per la galta però els seus llavis dibuixaven un somriure. Dins la caixa hi havia una foto d’ella i la seva àvia a l’hospital. Amb la foto hi havia una noteta que deia “No deixis que ningú t’esborri el teu preciós somriure”.

Marta Barraso Fernández 4t B

Un altre bon miniconte

UN CAFÈ AMB LLET, SI US PLAU

Tots els matins el veia, aquell noi assegut a la mateixa cafeteria, al mateix lloc demanant el mateix, es passava una hora mirant per la finestra. Jo em preguntava en què estava pensant, després se n’anava i al dia següent tornava, puntual, a les nou del mati i feia el mateix.

Jo preguntava a la Loli, la cambrera de la cafeteria si havia parlat d'alguna cosa amb ell però la seva resposta era no, sempre era el mateix, ella deia:

-Bon dia què vol?

-Un cafè amb llet amb dos de sucre, si us plau – responia ell.

Ella li portava i més tard li cobrava i ell s'anava. Això era tot, però la situació va canviar fa uns mesos, quan va aparèixer una noia, el va saludar i es van posar a parlar, semblava que es coneixien.

Des d’aquell dia torna de tant en tant però sempre acompanyat d'aquella noia. Jo m’he quedat rumiant; potser ell li va fer una promesa d'amor i li va dir que l’esperaria tots el dies a la mateixa hora fins que ella volgués estar amb ell, -Oi que seria molt romàntic?, Però potser sóc jo que tinc un esperit molt somiador, encara que no vaig en tan mal camí, he escoltat per la cafeteria que els han vist fent-se un petó i que fins tot parlen de casar-se.. Oh... ja m’ho estic imaginant ella de blanc amb ell jurant-se amor etern.. que bonic.. , però potser mai ho sabré, si és que al cap i a la fi l’únic que sé segur és que tots els de la cafeteria són uns xafarders.

Hillary Zarco, 4t ESO

kat.cat: COM SONA LA POESIA TROBADORESCA?

kat.cat: COM SONA LA POESIA TROBADORESCA?: Aquí teniu una interpretació musicada d'una pastorel·la de Marcabrú. Quina diferència principal podem trobar entre la poesia trobado...

kat.cat: Occitània, terra de cultura

kat.cat: Occitània, terra de cultura

ERRADES I MILLORES DEL MINICONTE

Es dóna compte que necessita fer esport...
el mòvil
tindré que seguir igual
el nostre professor ens va dir aquest matí
el seu petit secret va començar sabent-lo la seva àvia. (S+V+C)
no estava molt bé
ni tan sols savia el seu nom
com no tenia parella....
Al final es va anar cap a casa
mirava els pòsters que hi havien a la seva habitació
4rt
S'havia que no es fiaria d'una beguda de la qual no ha escoltat res.
tornava al treball.
portaven setmanes buscant

ALTRES CONSELLS
No calen fotos ni dibuixos. Semblen activitats de primària.
Els títols no se subratllen,
Separeu en tres paràgrafs.

La notícia de la setmana

Cada setmana un alumne podrà portar una notícia que consideri important i d'interès per a la resta de classe.

El fet de portar-la servirà per pujar un punt en la nota d'una activitat lliurada.

La notícia ha de ser en català i la podeu obtenir d'algun diari publicat o de diaris en versió digital com ara El Punt/Avui, El periódico, La vanguardia, Vilaweb...

L'origen etimològic dels mots.

ERRADES I MILLORES POSSIBLES DEL DARRER COMENTARI DE TEXT

Consells

1. Recordeu que sempre cal posar exemples contextualitzats amb el fragment.
2. Si teniu informació podeu parlar de l'autor i el segle.
   

Errades 

• En el primer paràgraf ens explica…
• És un poema amb dos versos de quatre estrofes.
• Hi han verbs en passat
• Nostradamus pot acertar
• M'agradat aquesta profecia.
• Aquest fragment, és part d'una profecia.
• Hi havien unes coses
• el llenguatge empleat és col·loquial
• A nivell morfològic cal dir
• Hi podem trobar-hi verbs

Deficiència en valors textuals

• És un poema de 4 versos, i per tant se sobreentén que és un poema
• Aquest text de la profecia de Nostradamus tracta d'un text predictiu perquè principalment abunda el temps en futur.
• Aquest poema no és adequat per fer un comentari perquè no hi ha gaires coses per posar.
• El text és predictiu i parla de Nostradamus.
• En aquest text, estem davant d'un text predictiu.

Lit&kat: Videopoesia de l'INS Rocagrossa: Cançó d'un doble ...

Lit&kat: Videopoesia de l'INS Rocagrossa: Cançó d'un doble ...

Lit&kat: Videopoesia de l'INS Rocagrossa: Vora la mar es na...

Lit&kat: Videopoesia de l'INS Rocagrossa: Vora la mar es na...

POESIA D'ESPRIU

A vegades és necessari i forçós

que un home mori per un poble,

però mai no ha de morir tot un poble

per un home sol:

recorda sempre això, Sepharad.

Fes que siguin segurs els ponts del diàleg

i mira de comprendre i estimar

les raons i les parles diverses dels teus fills.

Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats

i l'aire passi com una estesa mà

suau i molt benigna damunt els amples camps.

Que Sepharad visqui eternament

en l'ordre i en la pau, en el treball,

en la difícil i merescuda

llibertat. 

kat.cat: Una bona entrevista d'unes companyes

kat.cat: Una bona entrevista d'unes companyes

kat.cat: Una altra bona entrevista

kat.cat: Una altra bona entrevista

Aprendre llengües: [849] Estroncar la llengua

Aprendre llengües: [849] Estroncar la llengua: J. M. Ganyet, adaptat de l'original anglès L'esborrany de llei d'educació del ministre Wert remou aquests dies la societat catalana, aq...

El cartell és una adaptació feta per l'informàtic i professor universitari Josep Maria Ganyet (@ganyet) del clàssic 'Keep calm and carry on', sorgit l'any 1939 com un intent del ministeri d'Informació Britànic per generar optimisme entre la població mentre les tropes alemanyes provaven d'envair el país, just quan va esclatar la segona guerra mundial. Però aquesta invasió no va succeir mai i es van destruir milers de peces estampades amb aquest logo, que mai es van utilitzar. Vegeu aquest vídeo de la història del lema.

Ganyet també ha creat una web des de la qual es pot descarregar el logo en diferents mides i formats, ja sigui per a fer de perfil, de fons de pantalla o per a qualsevol altre ús.

COM FER APORTACIONS AL BLOC

Seleccioneu l'entrada que voleu comentar.
Premeu l'opció Comentari.
Feu l'aportació en l'espai en blanc reservat a aquesta finalitat. No us oblideu d'indicar el vostre nom.
En l'apartat Comenta com a heu d'escollir l'opció anònim.
Finalment premeu l'opció Comentari de l'entrada

un altre miniconte i una biografia lingüística

       El dilema de la caputxeta vermella

La caputxeta vermella tenia un dilema. Estava enamorada del llop, que vivia en el bosc. Els seus pares no la deixaven que estigués amb ell. Ells volien que es casés amb el caçador.

Un dia la caputxeta vermella va decidir anar a casa de la seva àvia per demanar-li un consell. Quan hi va arribar li va explicar la seva situació. L’àvia li va dir que si estimava el llop, que marxés amb ell, que no fes cas als seus pares. Que la vida és molt curta i tant sols es viu dos dies. Ningú és perfecte.

La caputxeta vermella va marxar de la casa de l’àvia. Pel camí es va trobar amb el caçador. Ell estava molt gelós perquè ella el rebutjava. Va intentar abusar-ne i en aquell moment va aparèixer el llop, el seu estimat. Van començar a barallar-se tots dos. En la baralla el caçador va matar el llop. La caputxeta vermella va començar a plorar i amb la ràbia del moment va agafar el punyal que hi havia a terra al costat del llop i va clavar-lo al caçador. Ja no tenia cap dilema. Ella buscaria un altre llop.

 Biografia lingüística

Vaig néixer a Burgas, Bulgària, el 6 de novembre del 1996. A Bulgària es parla el búlgar. És un idioma que prové del grec. Té un alfabet diferent que el català, s’anomena alfabet ciríl·lic.

Els meus pares són búlgars, però la meva àvia de part de la meva mare és turca i el meu avi de part del meu pare és grec. Amb els meus pares parlo en búlgar. El meu xicot és romanès , amb ell parlo en castellà i a vegades m’ensenya paraules en romanès perquè m’agrada molt. Ara estudio català, castellà i anglès . M’agradaria aprendre més idiomes. Quant més en sàpiga millor, més possibilitats tindré a la vida.

En primer lloc vull aprendre per complet el romanès per poder comunicar-me amb la seva família, tot seguit vull aprendre xinès perquè d'aquí poc serà la primera potència mundial i la llengua més important.  

Victoria Mandalcheva